Triatló Olimpic Bacchus

Vinga, no hi pensis... Anar sumant i a fer la bailarina!

Buenuuuu... La segona prova de les o3series i també la segona proba de la temporada per mi. Dissabte vaig estar fent el turista per la zona i el lloc era autèntic per fer un tri; un llac molt ben acondicionat al costat del canal de Midi i envoltat de vinyes per tot arreu.

A mitja nit va començar a bufar el vent... i vinga bufar! Pensava que m’arrencaria la furgo!

Comencem; Bici a boxes (que no s estava quieta!). M’enfundo el neoprè i cap al llac. Óstia! Quines onades! Bé, no era d’estranyar amb aquell vent. La transició era llarga i per un terra ple de pedretes que se’t clavaven com agulles als peus, així que, puteta de mi, vaig decidir deixar unes xancletes a la sortida de la natació. Al no veure ningú més que ho fes, vaig pensar... Tant puta sóc? I la resposta tot seguit va ser... No, no ho puc ser! O sigui que amb el meu gabatxo italianitzat li vaig demanar a un jutge i molt amablement va contestar que estava prohibit, que ja ho acabaven de dir al briefing (que evidentment no vaig entendre ni paraula!)
En fi, al cap de poc, pistoletazu i 140 trialetes comencem la natació.

L’aigua estava super moguda i vaig tragar més que mai, a més no agafava ritme i no me’n sortia de seguir els peus de ningú. Al fina,l natació dolentota a ritme de 1’32” per km. Surto el 15. Faig la transicio (fatal!) Se m’embolica el neopré i això d’anar descalç per pedres... Soy muy fino yo!

En fi, comença el sector de bici; Els primers 20 km són plans però amb vent en contra. Passo algun ciclista I això m’anima, o sigui que apreto. Les cames em cremen, al no estar acostumat a entrenar en vent, vaig massa baix de cadència. En un bot, crack!, els acobles a prendre pel sac! En fi, comença el port; 7 km marcats on cada cop puja més fins acabar els últims 500m amb un 12 % de desnivell. Buff! Durillu, durillu però disfruto al passar gent. Baixada a muerte fins a la T2 amb el vent de cul! Quina passada! Arribo el 7 a la T2. Bona bici.

Joé! Estic de collons! Je,je! Això no m’ho esperava pas! Però ara ve el córrer... I estic fatal corrent per culpa de la pubalgia.... Objectiu: fer Top Ten.

El córrer és per pistes entre les vinyes, amunt i avall, anar i tornar.
Primer quilòmetre: El de davant meu fot un pet! Ja vaig 6è. Bien!
Quilòmetre 3: Vaig controlant per darrera i un grupet de quatre sembla que se vayan abalanzando hacia mi...
Giro al km 5.5: Ja tinc la meitat fet. Calculo que els hi porto més d’un minutet; poc més de 10 segons per km pel que em queda... Què colloni! He d’aguantar la posició com sigui! Apreto encara una mica més i pateixo com un cabronet...
A 2 km de l’arribada: Ja encaro el llac. Ja arribo. Em giro I ni rastre del grupilllu.
500m: Em relaxo per gaudir de l’arribada i entro tranquilament.
Al final 6è de la general I primer de veterans! Toy salío!

Són guais les cursses de les o3series; els llocs són molt ben trobats, totes les probes sense drafting i durilles durilles... La propera no hi podré ser... L’Altriman al llac de Matamala! Si podeu, aneu-hi, val la pena!