Vinga ploure i ploure i més ploure... i així fins que el Lluís ens va venir a despertar a la furgo; ni bon dia ni res de res... les primeres paraules que vaig sentir van ser: "Plovent així, jo no la faig!".
A sobre! Amb la "encerrona" que ens va fotre al Vili i a mi fent-nos apuntar a la cicloturista! "I tant que correràs!"
Per sort va parar de ploure i mentre estàvem acabant de posar-nos apunt i abrigar-nos fins a les dents, van donar la sortida. O sigui, que vam sortir 10 minutets tard... Ja ens val! 600 ciclistes i nosaltres sortim sols, completament sols!
Al primer portet comencem a agafar alguns veterans que anem passant i arribem pràcticament fins en començament del port de la Bonaigua completament sols.
La pujada va ser xula, cada vegada em trobava més bé i aquí vam començar a passar gent. Cada cop feia més fred i a la baixada va ser terrorífic! Un fred, boira, pluja,... uff, què malament que ho vaig passar! I això que anava de rigurós hivern! Perneres, manguitos, 4 capes, peücs i guants llargs!
A sobre! Amb la "encerrona" que ens va fotre al Vili i a mi fent-nos apuntar a la cicloturista! "I tant que correràs!"
Per sort va parar de ploure i mentre estàvem acabant de posar-nos apunt i abrigar-nos fins a les dents, van donar la sortida. O sigui, que vam sortir 10 minutets tard... Ja ens val! 600 ciclistes i nosaltres sortim sols, completament sols!
Al primer portet comencem a agafar alguns veterans que anem passant i arribem pràcticament fins en començament del port de la Bonaigua completament sols.
La pujada va ser xula, cada vegada em trobava més bé i aquí vam començar a passar gent. Cada cop feia més fred i a la baixada va ser terrorífic! Un fred, boira, pluja,... uff, què malament que ho vaig passar! I això que anava de rigurós hivern! Perneres, manguitos, 4 capes, peücs i guants llargs!
El següent port, el túnel de Viella em trobava de nassos; anava passant gent i més gent i això em va fer apretar més del compte. Però ja ho vaig pagar ja!
Al passar el túnel va començar a ploure amb ganes. I va ser al començament del port Perves que ja no anava ‘tan suelto’. Arribar a dalt se’m va fer etern! Ja només quedava la baixada. Portava tres hores plovent sense parar i les ganes d’arribar em van fer apretar més i donar tot el que em quedava (que no era gaire) i junt amb un grupet vam començar a fer relleus a muerte fins que vam arribar a la Pobla a l’sprint (per variar...)
Al final, 202 quilòmetres i 3400 metres de desnivell... no està mal! La veritat és que “no cal”!
Al passar el túnel va començar a ploure amb ganes. I va ser al començament del port Perves que ja no anava ‘tan suelto’. Arribar a dalt se’m va fer etern! Ja només quedava la baixada. Portava tres hores plovent sense parar i les ganes d’arribar em van fer apretar més i donar tot el que em quedava (que no era gaire) i junt amb un grupet vam començar a fer relleus a muerte fins que vam arribar a la Pobla a l’sprint (per variar...)
Al final, 202 quilòmetres i 3400 metres de desnivell... no està mal! La veritat és que “no cal”!
0 comments:
Post a Comment