Tot just acabar la rutilla dels Pedals d’Occitània vaig tindre un ensurt caminat i em vaig fer un esguinç al turmell dret. Després de cuidar-m’el com un pollet , dues setmanes més tard, quasi sense entrenar i amb un taping increíble, vaig poder prendre part al mig Ironman de Narbone per equips amb el Club Triatló Berga.
Durant el segment ciclista, quan rodàvem a més de 50 kph, un component de l’equip va caure al no poder esquivar un sòc a l’asfalt, i jo, vaig volar pels aires al no poder-lo esquivar a ell. Resultat, 6 punts al cap amb pérdua de coneixement, enginç de segon grau acromio-clavicular, cremades importants a l'espatlla, esginç del canyell, ós ganxós de la mà desplaçat y luxació d’un dit.
Tres setmanes després encara porto la clavícula immobilitzada i el dit en una fédula. Si tot va bé demà després de la visita al traumatòleg començaré l’etapa de recuperació.
La veritat és que m’ho he agafat prou bé, ja que dintre de tot no és res greu i podré tornar a donar guerra molt aviat.
El més dur potser va ser ahir, al Sailfish Half Triatló de Berga, on em vaig haver de mossegar els dits mentre veia la proba; em moria de ganes d’estar-hi dins, competint al màxim un cop més i sobretot entre tants companys. El millor de tot veure com Berga acollia aquesta proba tant ben organitzada i que va ser tan ben rebuda, i sobretot, gaudir de l’alt nivell de triatletes que tenim a la comarca! Felicitats a tots ells, que amb el seu esforç em van fer venir tantes ganes de tornar a competir!
Esperem que aviat estiguis recuperat i podem començar la temporada dels duatlons de muntanya ¡¡¡¡¡
ReplyDeleteCesc M.
Quin ostión!! Cuida't i torna aviat!! (ja sé que ho faràs!)
ReplyDelete