Un pas més...

I ara... una de freda!

2011-12-20T03:03:00.000-08:00

Per acabar el llarg cap de setmana vaig aprofitar les últimes horetes pel Pirineus francesos per anar
a córrer per el Cirque d’Estaubé.
Oh, què guapo! Després de pujar un parell de quilòmetres per la carretera fins arribar a la presa el camí planejava fins al peu del cercle. L’aire era fred ii estava envoltat de muntanyes nevades mentre corria per la vall. De cop, al saltar un riu glaçat em patina el peu amb el que aterrava de manera que tot el meu pes va caure sobre l’altre turmell. Vaig sentir 2 “cracs” al peu que em van deixar estès a terra. No podia ser res de bo. De seguida vaig veure que alguna cosa “xunga” m’havia passat. Efectivament. No em podia aixecar posant el peu a terra.
Les tres hores que vaig tardar per arribar al cotxe, saltant a peu coix i com vaig poder prefereixo oblidar-les.
Al arribar a Berga, passo per urgències i ja tinc el primer diagnòstic; esguinç de segon grau intern i extern del turmell esquerre amb una inflamació que feia mal només de veure-ho!

Però no acaba aquí.
Després d’una setmaneta arrosegant-me per casa vaig al traumatòleg i observa que no només són els lligament sinó que tinc l’ós maleol.lar tibial trencat. Jo que només entrava per una petita revisió surto amb el peu enguixat! Grrrrrr….!!!!
O sigui, que repòs altre cop. De moment fins l’any que ve sense posar el peu a terra i llavors ja veurem!

A veure si canviem d’any aviat!!!!

Brecha de Roland

2011-12-13T07:55:00.001-08:00

Com que la caminadeta del dia abans va ser tot un èxit, vam decidir intentar fer el Taillon des del Col de Tentes passant per la Brecha de Roland.

Vam començar ben d’hora per no haver de tornar de fosc un altre cop; així doncs abans de les 7, de fosc i sota la llum de la lluna plena ens enfilàvem cap al refugi de la Brecha.

La primera llum del dia tenyia el cel d’un vermell preciós que donava contrast a la neu blanca que trepitjàvem. Poc a poc els núvols van anar deixant pas al sol. Un cop a la Brecha de Roland el sol ens escalfàva mentre gaudíem de les vistes d’Ordesa.

Vam seguir per la falsa Brecha i vam carenar sense cap dificultat per arribar al cim del Taillon. Ohhh! Què guai!

El Taillón és un dels 3 mils més facilets del Pirineu però no per això deixa de ser un dels més impactants si és la primera vegada que el fas; després del Port del Bucharo gaudeixes de la part planeta a mitja alçada de la impressionant cara nord del Taillón, per arribar al Col des Serradets des d’on veus el refugi i la Brecha per primera vegada, per llavors atravessar-la i gaudir de les precioses vistes del Parc Nacional d’Ordesa, per passar després per sota de la impressionant paret que ens portarà ja cap a la carena del Taillón. Puah! Guapíssim!

Es pot dir que fa anys que havia deixat l’alpinisme, potser perquè havia començat a fer altres esports i també perquè ja n’estava una mica cansat, però en dies com aquest gaudeixo de la muntanya més que mai i em tornen al cor les ganes de muntanya, d’aventura, de nous reptes,.... Uauuuu!!! Quin dia més genial!!!!

Excursioneta al Petit Vignemale

2011-12-12T09:33:00.001-08:00

Després de passar la nit al parquing del Pont d’Espagne, ens llevem que encara és fosc, esmorzem tranquilament i, al veure que el dia es lleva ben serè, decidim anar a fer un “tast” a la muntanya per veure quines condicions de neu hi ha.

Passem el Lac de Gaube i anem pujant fins al Refuge des Oulettes. Des d’aquí es pot apreciar la cara nord del Vignemale, impressionant

La cara Nord del Vignemale des del Reguge des Oulettes

Com que el dia era clar vam decidir tirar una mica més, Així doncs ens vam posar els grampons i vam enfilar cap a la Hourquette d’Ossoue. La neu estava impresionant; ni massa dura que fes una mica de “cague” ni massa tova com per enfonsar-te.

Pujant a la Hourquette d'Ossoue

I bé, com ja us podeu imaginar, un cop al coll i a 300 metres de desnivell del Petit Vignemale, no ens vam ni plantejar la possibilitat de no anar-hi!

Quin dia més peciós! Un temps perfecte, la neu en el millor estat possible, tranquilitat absoluta; no ens vam trobar a ningú, una vista increíble i a sobre coronem un 3 mil!

Quasibé al cim!

El Petit Vignemale (3032m) amb el Pic Longue (3298m) al fons

La tornada va ser encara millor, caminat la darrera hora sota la lluna plena envoltat de la blancor de la neu...

Al final més de 10 hores caminant, i això que només sortíem a veure com estava el panorama... i que a mi no m’agrada caminar!

La impressionant cara nord del Vignemale!

Dos mesets...

2011-10-31T11:49:00.001-07:00

Ara fa dos mesos de la caigudeta… Dos (putus) mesos!!! I encara estic recuperant-me. Ja fa alguna setmana que he començat a córrer que és l’únic que puc fer més o menys decentment.
La bici l’he començat a tocar aquests darrers dies i se’m carrega força la clavícula y cervicals i la mà no m’aguanta gaire... no puc fer gaire més d’una horeta quan surto... snif, snif...
I el nedar ho vaig probar la setmana passada i poca cosa puc fer...
O sigui, que una miqueta més de paciència....

Al Puigmal amb la Nena

Fi de temporada... bé, ja fa setmanes...

2011-09-26T14:44:00.000-07:00

Potser ja és hora que faci alguna entrada al blog…
Tot just acabar la rutilla dels Pedals d’Occitània vaig tindre un ensurt caminat i em vaig fer un esguinç al turmell dret. Després de cuidar-m’el com un pollet , dues setmanes més tard, quasi sense entrenar i amb un taping increíble, vaig poder prendre part al mig Ironman de Narbone per equips amb el Club Triatló Berga.

Durant el segment ciclista, quan rodàvem a més de 50 kph, un component de l’equip va caure al no poder esquivar un sòc a l’asfalt, i jo, vaig volar pels aires al no poder-lo esquivar a ell. Resultat, 6 punts al cap amb pérdua de coneixement, enginç de segon grau acromio-clavicular, cremades importants a l'espatlla, esginç del canyell, ós ganxós de la mà desplaçat y luxació d’un dit.
Tres setmanes després encara porto la clavícula immobilitzada i el dit en una fédula. Si tot va bé demà després de la visita al traumatòleg començaré l’etapa de recuperació.

La veritat és que m’ho he agafat prou bé, ja que dintre de tot no és res greu i podré tornar a donar guerra molt aviat.

El més dur potser va ser ahir, al Sailfish Half Triatló de Berga, on em vaig haver de mossegar els dits mentre veia la proba; em moria de ganes d’estar-hi dins, competint al màxim un cop més i sobretot entre tants companys. El millor de tot veure com Berga acollia aquesta proba tant ben organitzada i que va ser tan ben rebuda, i sobretot, gaudir de l’alt nivell de triatletes que tenim a la comarca! Felicitats a tots ells, que amb el seu esforç em van fer venir tantes ganes de tornar a competir!

Pedals d'Occitània

2011-08-13T02:56:00.000-07:00

Tot just he tornat de fer els Pedals d'Occitania amb un company.

És realment una ruta preciosa que pràcticament passa tota per l'Haute Garona.

Em van encantar els paissatges, els pobles, la ruta amb les trialeres pel mig dels boscos, les pistes ràpides, els descensos 'a muerte', les pujades interminables,... no sé, tot.

Crec que és una ruta durilla, técnica i molt variada i ciclable al 99,9%.

Em va quedar molt bon gust de boca... ara a veure si algun dia trobo el temps per a fer tota la Transandalus... aquesta si que m'agradaria...

Training in Cambodia...

2011-07-12T12:02:00.000-07:00

Irontrail les Medes

2011-06-20T11:43:00.000-07:00

Diferent, divertit, dur de nassos I molt guai. Un triatló on després de cada segment descanses i comences el següent tots junts de nou. Són com tres curses separades. A mes la btt i el running estaven invertits.

Comencem a les 8h30 del matí nedant 1800 metres a la platja de l’Estartit; una natació molt fàcil, amb el mar calmat, seguint les boies que delimiten els 200 metres de la costa. A estones vam formar un grupet de tres però que es desfeia de tant en tant ja que un de nosaltres nedava força tort I ens liava a tots. Sortida a l’sprint fins a sota l’arc d’arribada. Acabo en posició 11. Bé.

A les 10 comencem el running. És la part mes dura de la proba. Nomes sortir guanyes un desnivell de més de 200 metres pujant escales que acabes amb una grimpadeta fins arribar al punt mes alt. Vaig sortit molt suau i a les escales vaig trobar una mica de tap de gent que vaig haver de sortejar com vaig poder.
Ja vaig veure que patiria molt però que no regalaria res i així va ser, em vaig oblidar que després hauria d’anar en bici i vaig apretar el que vaig poder. A partir d aquí i un curt i dret descens, seguíes molt planer durant uns 4 quilòmetres. Aquí em van passar alguns corredors tot i que pensava que és on em defensaria millor.

I començava el troc dur, no, dur no, duríssim! Baixaves a saco fins al mar per després tornar a pujar uns 150 metres drets que t’hi cagues.... Però no un cop no, sinó 3! A l’última pujada, que era interminable, vaig començar a patit de valent... Se m va fer etern! I comencem a baixar, a muerte tant com podia fins arribar a la línia d’arribada. Total 13.6 quilòmetres infernals en 1h23 a 15min del primer, però no un primer qualsevol, sinó l’Agustí Roc.

Content per la cursa a peu perquè encara que no entreno mai el córrer per muntanya vaig veure que no se’m donava pas tant malament. Suposo que és degut a que soc un patata quan em comparo amb els atletes berguedans que són com cabretes pel monte!

Bueno, ja estava tocat, tenia 30 minutets per recuperar forces i sortir en bici. Ja veia que se’m faria dur i estava decidint agafar m’ho tranquilament quan vaig veure les classificacions de la natació més el córrer; anava el 6 de la general. Osti, a la btt havia d anar a muerte! Pues ala, mi gozo en un pozo, donen la sortida i jo lluitant per les primers places. Els primers 2 km eren neutralitzats pero no lents... Erem un grupet de 5 o 6 colocant-nos bé ja que començava un corriol on no es podia quasi adalentar. Uff com patiria! I va i a la primera pujada em ve una rampa a un bessó. No en tinc mai de rampes però podien ser molts factors a part de falta de salts; transició córrer-bici, m’havia tret les mitjes compressores del córrer a la bici o el mes probable els 30 min de descans. Al km 7 segueixo el 5è junt amb el 4rt quan rebento la roda, Ohhhhh! Ràpidament trec l’espuma I reparo, però veig com no s’infla... Estava totalment rebentada. Ni càmara de recanvi ni aire ni res de res... Grrrrr... I just al mateix lloc punxa un altre. Intenta reparar I no aconsegueix treure la càmara de la roda. Així que li proposo un tracte; tu tens una càmara i jo una roda... Fem-ho a sorts! Però el company em diu que no cal i em dóna la cámara i m’ajuda a reparar... Moltes gràcies! Poso la roda a la bici amb moltes però moltes dificultats i segueixo. Sóc concient de que he perdut més de 10 minuts (imperdonable! Ja m’he fotut una bona colleja jo mateix!) I que potser m’han passat 40 btteros. Però bueno, a muerte altre cop, sinó, què hi fem aquí? Entre rampes als dos bessons anava passant gent com un posseso fins a creuar l’arribada.

Al final va valdre la pena perqué vaig poder acabar el 7 de la general del triatló.

Molt content per la posició tot i els problemes al sector de btt. Una proba molt dura però diferent. M’ha agradat, sí, m’ha agradat molt.

Cicloturista La Bonaigua ("Encerrona")

2011-06-09T13:29:00.000-07:00

Vinga ploure i ploure i més ploure... i així fins que el Lluís ens va venir a despertar a la furgo; ni bon dia ni res de res... les primeres paraules que vaig sentir van ser: "Plovent així, jo no la faig!".
A sobre! Amb la "encerrona" que ens va fotre al Vili i a mi fent-nos apuntar a la cicloturista! "I tant que correràs!"

Per sort va parar de ploure i mentre estàvem acabant de posar-nos apunt i abrigar-nos fins a les dents, van donar la sortida. O sigui, que vam sortir 10 minutets tard... Ja ens val! 600 ciclistes i nosaltres sortim sols, completament sols!

Al primer portet comencem a agafar alguns veterans que anem passant i arribem pràcticament fins en començament del port de la Bonaigua completament sols.
La pujada va ser xula, cada vegada em trobava més bé i aquí vam començar a passar gent. Cada cop feia més fred i a la baixada va ser terrorífic! Un fred, boira, pluja,... uff, què malament que ho vaig passar! I això que anava de rigurós hivern! Perneres, manguitos, 4 capes, peücs i guants llargs!

El següent port, el túnel de Viella em trobava de nassos; anava passant gent i més gent i això em va fer apretar més del compte. Però ja ho vaig pagar ja!

Al passar el túnel va començar a ploure amb ganes. I va ser al començament del port Perves que ja no anava ‘tan suelto’. Arribar a dalt se’m va fer etern! Ja només quedava la baixada. Portava tres hores plovent sense parar i les ganes d’arribar em van fer apretar més i donar tot el que em quedava (que no era gaire) i junt amb un grupet vam començar a fer relleus a muerte fins que vam arribar a la Pobla a l’sprint (per variar...)

Al final, 202 quilòmetres i 3400 metres de desnivell... no està mal! La veritat és que “no cal”!

Fotikis de Bacchus...

2011-06-01T04:17:00.000-07:00

<

Anda que no estava content ni res... jajaja!

Triatló Olimpic Bacchus

2011-05-30T13:12:00.000-07:00

Vinga, no hi pensis... Anar sumant i a fer la bailarina!

Buenuuuu... La segona prova de les o3series i també la segona proba de la temporada per mi. Dissabte vaig estar fent el turista per la zona i el lloc era autèntic per fer un tri; un llac molt ben acondicionat al costat del canal de Midi i envoltat de vinyes per tot arreu.

A mitja nit va començar a bufar el vent... i vinga bufar! Pensava que m’arrencaria la furgo!

Comencem; Bici a boxes (que no s estava quieta!). M’enfundo el neoprè i cap al llac. Óstia! Quines onades! Bé, no era d’estranyar amb aquell vent. La transició era llarga i per un terra ple de pedretes que se’t clavaven com agulles als peus, així que, puteta de mi, vaig decidir deixar unes xancletes a la sortida de la natació. Al no veure ningú més que ho fes, vaig pensar... Tant puta sóc? I la resposta tot seguit va ser... No, no ho puc ser! O sigui que amb el meu gabatxo italianitzat li vaig demanar a un jutge i molt amablement va contestar que estava prohibit, que ja ho acabaven de dir al briefing (que evidentment no vaig entendre ni paraula!)
En fi, al cap de poc, pistoletazu i 140 trialetes comencem la natació.

L’aigua estava super moguda i vaig tragar més que mai, a més no agafava ritme i no me’n sortia de seguir els peus de ningú. Al fina,l natació dolentota a ritme de 1’32” per km. Surto el 15. Faig la transicio (fatal!) Se m’embolica el neopré i això d’anar descalç per pedres... Soy muy fino yo!

En fi, comença el sector de bici; Els primers 20 km són plans però amb vent en contra. Passo algun ciclista I això m’anima, o sigui que apreto. Les cames em cremen, al no estar acostumat a entrenar en vent, vaig massa baix de cadència. En un bot, crack!, els acobles a prendre pel sac! En fi, comença el port; 7 km marcats on cada cop puja més fins acabar els últims 500m amb un 12 % de desnivell. Buff! Durillu, durillu però disfruto al passar gent. Baixada a muerte fins a la T2 amb el vent de cul! Quina passada! Arribo el 7 a la T2. Bona bici.

Joé! Estic de collons! Je,je! Això no m’ho esperava pas! Però ara ve el córrer... I estic fatal corrent per culpa de la pubalgia.... Objectiu: fer Top Ten.

El córrer és per pistes entre les vinyes, amunt i avall, anar i tornar.
Primer quilòmetre: El de davant meu fot un pet! Ja vaig 6è. Bien!
Quilòmetre 3: Vaig controlant per darrera i un grupet de quatre sembla que se vayan abalanzando hacia mi...
Giro al km 5.5: Ja tinc la meitat fet. Calculo que els hi porto més d’un minutet; poc més de 10 segons per km pel que em queda... Què colloni! He d’aguantar la posició com sigui! Apreto encara una mica més i pateixo com un cabronet...
A 2 km de l’arribada: Ja encaro el llac. Ja arribo. Em giro I ni rastre del grupilllu.
500m: Em relaxo per gaudir de l’arribada i entro tranquilament.
Al final 6è de la general I primer de veterans! Toy salío!

Són guais les cursses de les o3series; els llocs són molt ben trobats, totes les probes sense drafting i durilles durilles... La propera no hi podré ser... L’Altriman al llac de Matamala! Si podeu, aneu-hi, val la pena!

He guanyat... ei, que no es conya! Jiji...

2011-05-23T00:49:00.000-07:00

Si, si,… ja sé que sembla estrany però ahir vaig entrar en sisena posició de la general i primer de veterans al Triatló Olímpic Sense Drafting de Bacchus, la segona proba de les O3Sèries Franceses.
Estic content; és la primera vegada que aconsegueixo guanyar un triatló. L’any passat vaig fer un Top Ten i segon de veterans a l’Ironcat i l’any anterior també un segon a l’Elbaman, però aquest cop ho he aconseguit!!! Primer!!! (Sona bé, eh? Jiji!)

La Serra del Catllaràs

2011-05-22T12:51:00.001-07:00

Aquesta setmana, juntament amb un company, volíem acabar la Bi6000 amb un parell de dies però al final no va poder ser i vam decidir fer una sortideta amb btt per la Serra del Catllaràs; una zona que tenim molt a prop, que desconec força, però que sempre que hi vaig em sorpren positivament. És molt solitària i està plena de camins i camins tant per btt com per fer senderisme.

Bé, no m’enrotllo més. El dia abans vam planejar la ruta i la vam grabar al GPS. Sortim doreta ja que la ruta encara que no té molts quilòmetres té una dificultat molt alta i un desnivell que tela.

Tot just portàvem 8 ó 10 quilòmetres que les bateries del GPS van dir prou; Sense GPS, sense mapes, sense conèixer la zona, sense ningú enlloc,... el dia tenia molts números de no acabar gaire bé...

Vam engegar l’endomondo per poder tornar al punt de partida en cas que tot ens sortís al revés, i vam començar a seguir camins i caminets... amunt i avall... amb la bici al cul i amb la bici a l’esquena...suant de cara amunt i refrescant-nos de cara avall...

Al final vam fer una ruta genial, preciosa, amb moltes trialeres ja que la major part vam seguir un GR (no sé quin) i vam acabar amb un desnivell positiu de quasi 2000 metres amb tant sols 55 quilòmetres. Guai, molt guai, un cop més el Catllaràs em va sorprendre!

No tinc cap fotiki de la sortida ja que prou feina tenia en aguantar-me sobre la bici i no vaig poder treure el mòbil ni un sol cop per fer una foto!

Encerrona, Encerrona...

2011-05-18T01:55:00.000-07:00

Si, si,… encerrona, encerrona,… però tampoc m’estranya molt ja que sempre acabem igual!
La rutilla d’avui en bici de carretera tenia de ser una altra però al final, per falta de temps, vam decidir pujar fins a Busa ja que “creiem” que l’havien asfaltat fins a dalt.
Doncs bé, sortim de Berga anar fent, fins a la Vall d’Ora i quan arribem a Sant Lleïr veiem la primera rampa d’un 20% aproximat encimentada. Amunt!
Doncs, s’acaba la rampa i…s’acaba el ciment i… comença la pista forestal!
Anda que no! La meva pobre Quintana Roo enfilant-se per aquell pedregal! Dret no podia pujar ja que la roda de darrera em patinava, i assentat tampoc ja que amb un 25x39 no tenia prou força per moure’l. O sigui que trossets en bici i trossets a peu vam arribar fins a Busa (es va fer etern!).
La baixada cap a Solsona genial i preciosa, va valdre la pena!

Calendari Natació en Aigües Obertes 2011 - Federació Catalana de Natació

2011-05-04T10:01:00.000-07:00

Podeu accedir al calendari fent clic aquí.

Neda el Món - Swim the World: Calendari 2011

2011-05-04T09:35:00.000-07:00

Neda el Món - Swim the World: Calendari 2011: "Aquest és el calendari gairebé definitiu per a 2011 podeu gaudir de la natació en aigües obertes amb els diferents reptes a diferents llocs ..."

Triatló Olímpic Port Vendres. O3Series.

2011-04-18T02:05:00.000-07:00

Ja hem començat la temporada de tri's. Ahir vaig participar (més aviat vaig fer acta de presència...)al Triátló Olímpic Sense Drafting de Port Vendres a la Catalunya Nord.

La veritat és que fotia un fred que pelava a l'hora de la sortida; no em volia treure ni els mitjons per tirar-me a l'aigua. Quina aigua! Déu més! No estava freda no... estava gèlida!

Bé, és igual, si hay que ir se va... o sigui que a les 9h30 i després de fer les tonteries varies que fas a boxes abans de començar un triatló quan vas amb temps de sobres, em vaig tirar a l'aigua.

Pistuletazu de sortida i tots vaig començar a donar cops als altres i intentar avançar. La natació va anar bé; sense cap problema important. Surto de l'aigua, m'encallo posant-me els manguitus a la transició i després de perdre més temps del planejat surto amb la bici.

La ruta era xulíssima; Sortía de port Vendres i feia tota la costa fins a la frontera. Passàvem per Banyuls, Cerbère, la frontera i tornar cap a Port Vendres. Però també era durilla ja que era tot amunt i avall. Sense drafting, com Déu mana!

Deixo la bici i començo a córrer cap al Cap Bear; un far que està en la punta d'un acantilat, és a dir que pujes, pujes i pujes per després baixar, baixar i baixar. La cursa a peu se'm va fer mooooolt dura; creia que estava bé corrent però no va ser així; em van passar varis triatletes i a més no trobava el meu ritme. Bé, al final vaig entrar a meta entre els 50 primers de 300; ni pena ni glòria; ho podia haber fet millor... però també pitjor!

Esquí de fons, cycling, btt,...

2011-03-10T08:46:00.000-08:00

Feia masses setmanes que no feia res més que córrer, córrer i córrer. Va ser acabar la Marató i directe cap als pirineus francesos a fer la primera esquiadeta l'endemà mateix! No havien passat ni 24 hores d'acabar la marató de barna que ja estava amb els esquís als peus i la pubàlgia preguntant-me si sóc tonto ó què! Bé, la veritat és que quasi no em "sentia las piernas" però les ganes sobrepassàven el seny... com de costum... només tenia que concentrar-me en no caure per por de trencar-me per tot arreu (bé, per dins segur que ja estava totalment trencat...).

Dimarts escursioneta suau amb neu i ahir dimecres ja agafar la bici després de més de 3 mesos de no tocar-la. Feia anys que no estava tant temps sense tocar la bici!
Ohhh! Quina sensació més guai! És que no sé perquè em capfico en córrer si el que m'agrada a mi és el ciclisme... M'ho vaig passar teta... com un nen!

I avui volia anar a la piscina però he caigut a la temptació de fer 2 horetes de btt per l'Alt Berguedà recorrent tots els camins que havia descobert corrent a peu les últimes setmanes mentres preparava la marató.

Tinc ganes de bici, bici, bici,... no crec que pari ja fins a finals de temporada!

2h58'34"

2011-03-07T13:16:00.000-08:00

Bé, al final ho vaig fer possible! Vaig aconseguir baixar de les 3 hores a la Marató de Barcelona! Després de tot l'entrenament, els nervis, les tonteries que fas o deixes de fer,... vaig assolir el meu objectiu. Estic content, si content...

Content del resultat però també molt content de com va anar la cursa, de com em vaig saber controlar, la constancia que vaig tenir en el ritme, com em vaig sobreposar de seguida davant els moments de patiment,... suposo que això són coses que s'aprenen cursa darrera cursa i que sempre acaben donant el seu fruit.

Sé que aquest és un molt bon temps per mi, i que no sóc capaç de millorar gaire aquest registre en un futur ja que no sóc realment un corredor ni el córrer és l’esport que més m’apassioni com per a dedicar-hi tots els meus esforços, però estic molt content d’haver aconseguit passar aquesta barrera de 3 hores, crec que per mi ha estat un bon repte, i com tots els reptes, és molt gratificant assolir allò que et proposes.

A vegades oblidem massa ràpid allò que aconseguim al llarg de la vida, tant esportivament com personal o del que sigui i no sabem gaudir ni celebrar suficientment tot allò que aconseguim, per petit que sigui. Acabem d’aconseguir un repte o millorar una marca i ja estem pensant en el proper repte o objectiu. Crec que és important canviar aquest aspecte i regalar-nos més sovint els premis que en mereixem.

Jo ho penso fer!

24 hores per la Marató de BCN

2011-03-05T00:41:00.000-08:00

Menys de 24 hores per la Marató de Barcelona. Durant tota la setmana el nervis pre-competició, cagaleres i dubtes han anat en crescendo fins a un punt en que comencen a disminuir i les ganes i el pensament positiu les va desplaçant. La culminació de tot això és el moment en que comença la cursa; les pors s’esvaeixen els mals desapareixen i t’entren unes ganes bojes per competir i treure el millor de tu mateix que has estat elaborant durant l’entrenament específic de les setmanes o mesos anteriors.

Però en aquests moments encara em queden uns quants dubtes per afrontar el primer repte de la temporada; les lesions.

Arrossego 2 lesions que, encara que em permetin acabar la cursa, m’ho poden posar molt difícil per assolir l’objectiu de sub3h.

Pubalgia superior: Em va començar fa unes 5 setmanes. No m’ha fet reduir l’entrenament però si que em pot fer reduir el ritme al últim quart de la cursa. Esperem que no sigui així.

Tibial a nivell de turmell: Si no va a més no crec que em perjudiqui molt a no ser que em lesioni o sobrecarregui un altre grup muscular degut a les molesties que em provoca.

Espero seguir amb el meu think positive i demà a Montjuic a les 8.30 en punt ni recordi aquestes lesions.

Se que patiré molt demà però que gaudiré moltíssim d’aquesta cursa perqué en tinc moltes moltes ganes!!!

Sort a tots!

Ja està fet!

2011-03-02T07:50:00.000-08:00

Bé, ja està, ja tenim la Marató de Barcelona aquí… i com que m’agraden les estadístiques, aquí hi ha el resultat (de l’entrenament, eh!):

Entrenaments

Total setmanes: 6
Total quilòmetres: 502
Total hores: 42
Total sessions: 24

Promig km setmanals: 83
Promig km per sessió: 21
Promig hores setmana: 7
Sessions setmanals: 4

Velocitat mitjana: 5’02”

Tirades llargues: 4
Carrera contínua: 11
Entrenament de sèries: 7
Mitjes Maratons: 2

Visites al fisio: 4

He seguit el mètode d'entrenament del llibre De la Milla al Maratón, i a l'espera de veure'n el resultat diumenge, estic content perquè podré estar a la línia de sortida per lluitar pel temps que m'havia proposat a priori. Tant sols per això ja ha estat un bon entrenament.

Chris McCormack renuncía a defender su título en Hawaii para intertar lograr el oro en Londres 2012

2011-02-22T00:30:00.000-08:00

Jueves, 17 febrero 2011
El australiano, que fue campeón del mundo de la ITU en 1997, quiere probarse ante los grandes de la distancia como Gómez Noya y Brownlee

El dos veces campeón en Hawaii Chris McCormack ha anunciado que no tiene ninguna intención de volver a Kona en busca de su tercera corona. El australiano se ha planteado un nuevo reto que es el oro olímpico en Londres 2012.

McCormack tiene la idea de empezar a competir en pruebas de la ITU en busca de los puntos suficientes que le lleven a la cita inglesa. El 'aussie' quiere formar parte del equipo de su país y sabe que esta es la única forma de entrar.

McCormack fue uno de los grandes de la distancia olímpica en la década de los 90, proclamándose Campeón del Mundo en 1997 y de la Copa del Mundo en 1998 pero en una decisión que todavía no se entiende le dejaron fuera del equipo olímpico australiano en los Juegos Olímpicos de Sydney 2000, cuando en ese momento era el segundo del ránking mundial. Esto hizo que se marchara de Australia y recalase en Estados Unidos. En América logró unos resultados casi irrepetibles al estar 18 meses invicto, ganando todas la pruebas en las que compitió.

McCormack le hicieron una jugarreta en el 2000 pero lo que nunca consiguieron es quitar de su mente el sueño de lograr un oro olímpico. El australiano ya no tiene nada que demostrar en Hawaii y ahora quiere cumplir su sueño en Londres. Lo que es una incógnita es saber si un triatleta de 38 años, que durante la última década ha estado compitiendo en la distancia ironman, tendrá posibilidades de ganar a los mejores triatletas de la olímpica como Javier Gómez Noya, Alistair Brownlee, Jan Frodeno o Bevan Docherty, entre otros. "De lo único que me arrepiento en mi carrera es de no haber disputado unos Juegos Olímpicos. Tengo claro que Londrés es mi última oportunidad y que tras el 2012 se cerrará esta puerta de forma definitiva. No sé si soy lo suficientemente rápido para ganar a los mejores de la distancia, pero me encantaría estar allí para ayudar a Australia a ganar una medalla'', afirma Macca.

McCormack se encuentra muy ilusionado ante este reto: "Tengo la misma ilusión de un niño, estoy emocionado ante la posibilidad de competir en los Juegos Olímpicos".

En Australia han acogido la noticia con gran expectación ya que en la catagoría femenina son los grandes dominadores de la distancia pero en la masculina se encuentran en una situación de vacío y la llegada de McCormack le ven de forma muy positiva.

Mitja de Gavà

2011-02-14T07:49:00.000-08:00

Ahir vaig córrer la mitja marató de Gavà. Després “d’aclimatar-me” a la contaminació de Barcelona (no entenc això de que sigui degut a l’anticicló – més aviat diria que és degut a la pol.lució que la ciutat genera...) vaig sortir amb presses cap a Gavà. La veritat és que em vaig perdre uns quants cops abans no vaig aparcar i vaig recollir el dorsal.
Em canvio i veig que queden 15 minutets per començar... o sigui que l’escalfament a fer punyetes! Comencem torts!

De totes maneres estic motivat per patir una miqueta i intentar fer marca personal. No sé, em trobo bé, crec que estic en el meu millor estat de forma o sigui que perquè no intentar-ho?

Doncs comencem; jo a primera línia de sortida amb els marroquís... (ja es veia que aquell no era el meu lloc... almenys espero que hagi quedat bé a la foto... jijijij!). Primer quilòmetre a 3’30”. Segon quilòmetre també a 3’30”, tercer quilòmetre a 3’30”.... uiuiui... això no pot acabar bé de cap manera... afluixo una mica i al cap d’una estona m’agafa la llebre de 1h20’; però què faig jo aquí davant?
Però l’alegria va durar poc... a partir del quilòmetre 6 anava veient com la llebre s’anava allunyant (per davant meu esclar!).

Encara no se com, em vaig quedar sol fins al quilòmetre 15 ó 16, lluitant amb el vent de cara i sentint algú que em perseguia fent uns bufets com si s’anés a morir... Passo el quilòmetre 17 i encaro la pujadeta de tornada cap a Gavà que era la mateixa dels 4 primers quilòmetres però a l’inversa; ara ho entenc perquè anava a 3’30” els primers quilòmetres; tornant feia una pujada de colloni! Ben just vaig poder fer els últims quilòmetres per sota de 4’.

Per fi, i després d’un últim quilòmetre duríssim, arribo; 1h22’23”, joé! M’he cansat com un ruc; tindré agulletes 4 dies i no he fet el meu PB!

Conclusió: Mierda de mitja, mierda d’estratègia, mierda de sensacions i mierda de resultat! Jajaja! (Ei, que ningú s’ofengui... no tinc res en contra de la cursa – Abel i Moi!, al contrari, felicitar-vos per el ben organitzada que la vaig trobar, sincerament!).

Bé, després d’unes hores, la valoració que en faig de la meva cursa ja no és ben bé la mateixa; potser esperava una mica massa i tot plegat no vaig tenir un bon dia i vaig començar massa fort. La veritat és que tampoc sóc capaç de poder córrer gaire més ràpid i no entreno mai aquests ritmes. M’hauria agradat molt fer marca, però no ha pogut ser, m’he quedat a 35” i no em puc queixar.

Com sempre les bones sensacions venen després, donant un parell de voltes a l’estadi amb en Joel, coincidint amb en Josetxu, en Txema, que feia anys que no veia, i en Jordi; amb tots 3 ens tornarem a veure en 3 setmanetes a la Marató de Barcelona.

Entrenaments...

2011-02-04T00:55:00.001-08:00

He estat mirant els entrenaments que porto fent de cara a la Marató de Barcelona i crec que vaig força ben encaminat. Han estat progressius setmana a setmana,i encara que m’ha costat recuperar-me d’alguna sessió, he pogut anar acumulant quilòmetres.
Des de que vaig començar a córrer he fet;

Setmana 49: 72km - 6h11’ – 5 sessions

Setmana 50: 56km – 4h41’ – 4 sessions

Setmana 51: 66km – 5h53’ – 4 sessions

Setmana 52: 61km – 4h55’ – 4 sessions

Setmana 1: 52km – 4h23’ – 3 sessions

Setmana 2: 72km – 6h35’ – 5 sessions

Setmana 3: 75km – 6h38’ – 4 sessions

Setmana 4: 75km – 6h04’ – 4 sessions

Caldria tenir en comte també alguna sessió de peses de tant en tant (mooooolt de tant en tant!) i dues sessions de natació a la setmana que em va molt bé per estirar tot el cos.

Les sessions les he estat dividint en un dia de carrera continua, 2 de qualitat en forma de sèries o entrenament fraccionat i una tirada llarga i suau en asfalt.

I la resta descansar

Mitja Marató de Barcelona - Seguim corrent...

2011-01-31T09:06:00.000-08:00

Doncs això, bàsicament segueixo corrent...
Ahir vaig fer la mitja de Barcelona amb l'intenció d'anar a ritme de marató, a 4'17" al km.
Però la història va ser força diferent. Em trobava molt bé i encare que volia anar a 4'17" anava passant els quilòmetres a 4'00"-4'05" molt descansat i amb les pulsacions molt baixes.
Per aquesta raó vaig decidir durant la cursa seguir a aquest ritme en el que em trobava molt còmode, més que no pas si hagués anat més lent.
L'últim quilòmetre vaig apretar força, quasi a tope, i vaig marcar 3'24" al crono! Vaig flipar!. Al final 1h25'46" amb 156 pulsacions de mitjana que per mi és molt poc. Molt content de les sensacions i de veure que l'entrenament que estic fent de cara a la marató està donant resultats.
Tinc l'intenció de fer la Mitja de Gavà el dia 13. Inicialment volia anar també a ritme de marató, però després de la cursa d'ahir crec que la competiré amb l'intenció de fer un bon temps; ara que estic bé potser val la pena aprofitar-ho!

Em vaig trobar amb molta gent coneguda, que és una de les parts més maques de les curses: destacar el "tiempazo" del Pep que amb 3 mesos ha fet una progressió bestial passant de 1h35' a 1h25 ahir a barcelona. I el Miquel per finalitzar la seva primera mitja marató. I molts d'altres... Aix!, ja tinc el mono de tornar a competir!!!! I els nervis per la marató de Barcelona van "en crescendo...!"

El cert és que aquesta és la vegada que estic gaudint més de córrer. Mai ha estat el meu esport "favorit" però li estic agafant el "gustillu"... espero que pogui seguir així!

Esos locos que corren

2011-01-18T03:15:00.000-08:00

Endomondo Running Workout

2011-01-17T08:21:00.000-08:00

Endomondo Running Workout: "was out running 17.91 km in 1h:27m:36s using Endomondo."

Probant l'Endomondo...

2011-01-17T08:16:00.000-08:00

Preparant la Marató de Barna...

2011-01-14T00:37:00.000-08:00

Com que aquest any la neu no vol aparèixer, les ganes i possibilitats de fer triatlons d'hivern s'estan difuminant... i pertant hem d'anar a per un altre repte.

Queden 7 setmanetes per la Marató de Barcelona i em trobo bé corrent. Així doncs, cap a la city que hi falta gent! Aquestes últimes setmanetes he estat més focused en la carrera a peu i he deixat de banda la bici. Mai he pogut entrenar massa el córrer perqué sempre m’acabo lesionant així que he decidit preparar la marató amb 4 dies de carrera a peu a la setmana.

Tot just he llegit un llibre que he trobat molt interessant sobre córrer; entrenaments,... i em va agradar molt com enfoca l’entrenament de marató. Es basa tot sobre unes poques idees simples:

1. La durada ideal de l’entrenament és de 7 setmanes; menys d’això no arribes al teu millor estat de forma, i més, és molt fàcil lesionar-te o sobreentrenar-te i sobretot cremar-te.
2. Tres tipus d’entrenaments a la setmana; 1:carrera continua, 2: series, 3:tirada llarga.
3. El ritme de marató serà de 40” més que el teu millor temps en 1 km. La carrera continua la faràs per sota de 40” més per km que el teu ritme de marató. Les sèries a ritme de marató i la tirada llarga progressiva acabant a 40” per sobre de ritme de marató.
4. Quantitat: Surt a córrer el mateix nombre de díes que sortíes just abans de començar l’entrenament. Duració entrenament: Comences afegint 3-4 km als entrenament que venies fent, i li sumes 1 km cada setmana a tots els entrenaments. Per la tirada llarga comences amb 21-25km la primera setmana i acabes amb 32-35 la 6ena.

Què? Fàcil, no? En el meu cas faré 4 dies a la setmana. El meu PB en 1km suposo que està al voltant de 3’30” o sigui que el meu ritme de marató pot ser de 4’15”-4’17” el que fa una marató per sota de 3 hores que és el meu objectiu. És a dir que he de fer les sèries a 4’15”, la carrera continua a 4’45” aprox. y la tirada llarga a 5’.

Bé, ja us diré què tal!

DE LA MILLA AL MARATÓN
Ricardo Ortega y Martín Velasco
Alianza editorial

Un cop més... la Sant Silvestre de Berga!

2011-01-04T07:01:00.000-08:00

Un altre cop hem acabat l’any amb la Sant Silvestre de Berga. Sempre gaudeixo molt d’aquest dia; et trobes amb tota la gent de Berga que està relacionada amb l’esport d’una manera o altre. És molt més un event social que una cursa per mi.
Així vaig anar-hi doreta, i així vaig poder veure les curses infantils i quedar sorprès de com any rera any cada vegada hi ha més canalla que hi participa.

Llavors vaig anar escalfant mentre parlava amb el Marc, el Cesc, el Lluís, l’altre Lluís, l’Albert, la Mireia – amb aquella força tan gran que té!, el Joan, la Marta, un altre Joan, el Ramón que feia temps que no veia, el Miqui, el Josep... i molts d’altres que van fer que passés una estona molt xula!

Bé, i puntual (la veritat és que no ho sé perquè no portava rellotge) van donar la sortida. Vaig fer una cursa normaleta, vaig apretar una mica però no vaig anar a muerte; vaig intentar disfrutar-la tan com vaig poder.

Doncs res, un cop més, un any més!

Swimming the North Pole

2011-01-03T01:49:00.000-08:00

Video interessant de Lewis Pugh nedant al Pol Nord ( temperatura de l'aigua de -1,7º) per la defensa del canvi climàtic. La explicació és molt interessant però per qui vulgui veure les imatges directament, comencen a 9min50sec.

Després d'un temps, i després de jurar no tornar a nedar en aigues fredes, el mateix Lewis Pugh va nedar en un llac al mig del glaciar del Mount Everest.

Lewis Pugh swims the North Pole Video on TED.com

Cursa de Muntanya de Queralt

2010-12-19T10:55:00.000-08:00

Avui es celebrava la Cursa de Muntanya de Queralt organitzada pel Mountain Runners del Berguedà per a la Marató de TV3. Com que últimament entreno més en muntanya (ja que el meu company d'entrenament sempre tira pal monte como las cabras...) i era per una bona causa, he decidit participar-hi.

Érem uns 70 ó 80 corredors, però hi havia una ma de ferruuu!!!!

Bàsicament la cursa era pujar a Queralt des de Berga pel coll del Portet (700m desnivell positiu) i baixar de Queralt per la draçera.

Pujant m'he trobat prou bé; anava corrent tanta estona com podia i caminant el mínim possible, passant a algun corredor de tant en tant. Però un cop al Portet i començar la baixada ja he vist de seguida que em seria impossible seguir els corredors amb el que anava; baixo de pena! Però bé, com que fins a Queralt encara hi ha algun repetxón he aguantat el tipus com he pogut.

Començo la baixada de Queralt...ufff...això ja és una altra cosa...semblava un pato mareao! És que no en sé gens de baixar!

Al final he aconseguit que només em passessin 4 corredors durant la baixada i he pogut entrar dins al Top Ten a la línea d'arribada.

M'ha agradat, però segurament m'agradarien curses més llargues, i si fos possible, tant sols de pujada!

Felicitats als Mountain Runners per aquesta tant bona iniciativa!

Calendari O3 Sèries Catalunya Nord

2010-12-17T07:32:00.000-08:00

Ja ha sortit el calendari de Triatlons a la Catalunya Nord que formen el circuit O3 Sèries.
Hi ha probes per a tots els gustos i totes les distàncies.

- 17 avril : Triathlon de la Côte Rocheuse (Port Vendres - 66) Olímpic

- 22 mai : Bacchus Triathlon (Homps - 11) Half i Olímpic

- 8,9,10 juillet : FESTRICAP - ALTRIMAN (Les Angles - 66) Totes Les distàncies

- 4 septembre : Triathlon de la Clape (Narbonne Plage - 11) Half i Sprint per equips

- 2 octobre : Triathlon Méditerranéen (Port Barcarès - 66) Half

Podeu trobar tota l'informació sobre aquests circuit a http://www.o3series.org

II Duatló de Muntanya de Solsona

2010-12-13T01:50:00.000-08:00

Ja està, ja m'he estrenat amb un duatló de muntanya; el de Solsona.
Vaig arribar molt d’hora, com sempre, i amb un fred que deu ni dó! Començo a preparar els trastos i ja vaig veure la meva primera 'cagada'; m'havia descuidat el xip. Vaig a parlar amb la Federació i em diuen que sense xip no puc córrer...grrr...bé, després de parlar una estoneta de bon rotllo em permeten córrer sempre i quan ningú em denuncïi, i si passa, em desqualifiquen. Bé, com que em sembla que no guanyaré pas, excepto la proposta de la fede.
Va arribant gent i moltes cares conegudes; parlo amb uns i altres i escalfo a consciencia juntament amb el Cesc M. del club. Avui el Triatló Berga està representat amb 3 components o sigui que (si no em desqualifiquen) podem puntuar per equips; sempre és una motivació més.

Comença el 1er sector a peu. 3.5 quilòmetres amb un fort desnivell. Surto fortet i de seguida em poso per sobre 170ppm; d'aquí no vull passar gaire. Em trobo força bé però se'm fa dur ja que no acostumo a fer coses tant explosives.

Faig la transició i comença el sector de btt. Comença amb fortes pujades poc tècniques fins que al cap de 12 quilòmetres i durant els 12 següents el desnivell és pràcticament nul. Vaig a bon ritme i em trobo bé, passant a gent i alguns se m'enganxen; al final rodem uns 7 ó 8, dels que tibem fent relleus un component del Vallirana i jo. Divertit però exigent al ritme que rodàvem.

El segon parcial a peu se m'entravessa; no pujo de pulsacions; no arribo a les 160. Em costa agafar ritme. Fa molts anys que les úniques transicions que faig de bici a córrer són per fer com a mínim 20km a peu i et pots permetre els primers minuts perquè el cos s'adapti. Aquí no; has de sortir a tope ja que tant sols has de fer 3 quilòmetres. Falta de pràctica.
Dels 3 km 2 són de pujada i encara que em costen estic entre el grupet que anàvem junts en bici. Però a la baixada tot canvia; el canvi de zancada de curta a llarga fa que em vinguin rampes als isquios i poc a poc veig com alguns duatletes em van passant....això fa mal!

Aquest tipus de rampes també em van passar en els triatlons d'hivern de l'any passat. En el sector d'esquí, quan encarava una baixada després de l'ascens se m'enrampàven els isquios. Suposo que hauré d'entrenar més aquest canvis sobtats de grup muscular que s'utilitza quan estic en fatiga. Ara cal informar-me.

Al final vaig entrar el 32 i vaig fer 4rt de veterans. M'ho vaig passar bé, però pateixo massa en aquestes distancies tant curtes...

Duatló de Solsona

2010-12-10T03:07:00.000-08:00

Fa dies que no competeixo i com que no hi ha neu per anar a fer esquí de fons el cap de setmana, he decidit anar a fer el Duatló de Solsona el diumenge.

Fa anys que no faig un duatló i és el primer que faig en btt del formar córrer+btt+córrer, o sigui que pot ser divertit.

Ja fa uns dies que he tornat a posar-me a córrer i em trobo força bé després de parar unes setmanes.

Anar a passar-ho bé...

Pedals de Lava - 4rt i últim dia

2010-12-03T00:21:00.000-08:00

Playa Blanca - Puerto del Carmen

Avui és curtet però teòricament és el dia mes tècnic, que després resultarà no ser-ho tant, i no es perquè n'hagi après...
La ruta voreja tota la costa, la part més solitària de l'illa, creuant varies valls fins al mar de manera que puges i baixes tota l'estona. Al final em paro en una caleta on m'estiro i em quedo clapat fins que uns catalans que també fan la Pedals de Lava venen a veure si estic mort o què (jiji). Segueixo la ruta fins que arribo a Puerto Calero on em foto el millor cafè de l'illa, italià, es clar; el necessitava, estic molt mandrós. I sense adonar-me'n ja torno a ser a la Pensió Magem. Punt i final.

Conclusió:
La ruta està molt ben trobada; poc asfalt i passes per llocs idíl.lics que no hi ha altre manera d'arribar-hi.
No és una ruta molt dura però no es una passejada ni molt menys.
Personalment no li treuria res ni li afegiria res.
Equilibri perfecte per gaudir de la btt, dels volcans, de les platjes, de la gent i del bon temps!
Ah...i sibretot no us salteu l'illa de la Graciosa, és espectacular!
Animeu-vos, val molt la pena!

Pedals de Lava - dia 3

2010-12-02T23:51:00.001-08:00

Caleta de Famara - Playa Blanca

Un altre dia meravellós!
Avui fa més calor; a les 9 del matí ja es nota. Després de vorejar la costa pels primers camps de lava paro a La Santa a fer un café. Quin ambientillu de triatló! Molta gent entrenant el córrer o pedalant amb la cabra...fins hi tot passen 3 tios entrenant en cadires de rodes. Després de La Santa segueixes vorejant el mar i passant entre volcans; és tot un mar de lava en camins complicats per la bici però que poc a poc i amb molta calor et porten fins el cor del Timanfaya. És realment la joia de Lanzarote. És espectacular. Els diferents colors i textures de la lava, els contrastos, la vegetació que intenta obrir-se pas...és un espectacle impressionant que es combinen amb la sensació desèrtica de solitud. Increíble!

Del Timanfaya es baixa a Yaiza. Yaiza està bé però potser no te l'encant de Teguise o Haria.
D'aquí fins a Playa Blanca se m'ha fet una mica pesat. És tot igual i les vistes maques són darrera teu tota l'estona. Finalment i després de travessar tot un passeig interminable ple d'hotels de luxe i guiris prenent el sol com gambes, arribo al final del dia.

Resum: tant es per on passis del Timanfaya que és preciós! Una sobredosi d'èxtasi pels sentits!
Demà 35 quilometrets i ja torno a estar amb les meves amigues de la pensio Magem!
Total 78km (446) 30.44-25.38, 5h06

Pedals de Lava - dia 2

2010-12-01T11:08:00.000-08:00

Em llevo doreta a l'illa de la Graciona, vaig al bar a zampar-me 2 bollos i un cafè amb llet i a les 8 ja estic pedalant per l'illa. Que guapo! Quina sensació de...solitud? Espai? Llibertat? Sencillesa? Natura?...no sé, potser una barreja de tot plegat.

Arribo a una cala preciosa i no dubto en donar-me un banyitu....mmmhhh...l'aigua està genial! Per poc no perdo al vaixell de tornada.

Un cop a Orzola segueixo la ruta. Ara toca pujada i més pujada fins al mirador d'Haria i amb una calor sofocant. Després de gaudir una bona estona de les vistes es baixa cap al poble fent encara un parell de portets.

Després de dinar, encara que tard, decideixo seguir fins a Teguise. Començo a estar cansat però la ruta val tant la pena que vull seguir. Arribo a Teguise a l'última llum del dia. Busco allotjament; res de res i ja quasi de fosc decideixo seguir endavant fins a Famara. Després de 10 minuts d'arribar tinc a tot el poble mobilitzat buscant-me allotjament. Per fi un llit! Estic rebentat!
Total 97km 6h12

Pedals de Lava - dia 1

2010-11-29T14:58:00.000-08:00

Ja estic a Lanzarote. Vaig arribar ahir i he estat a la Pensió Magem, a Puerto del Carmen. Regentada per dues germanes meravelloses. La gent que s'hi està és forca curiosa i dóna un caire molt especial a la pensió. Bé, després de muntar la bici m'adono que tinc les dues rodes punxades i un frè necessita ser sangrat. Així doncs, l'endemà, faig la primera visita del dia al mecànic. Compro recanvis però no em poden sangrar el frè. Vaig a Arrecife a un altre mecànic. Després de fer un cafè durant mes duna hora encare no em te la bici apunt... La calma de l illa... Al final surto i al cap de 10 km el frè torna a fallar. Bé, és igual...per correr no s'ha pas de frenar, oi? O sigui que segueixo...i just passat Costa Teguise se'm trenca un raid! Que més em pot passar! Com per art de magia trobo una botiga de bicis allà mateix! Pero esclar, massa fàcil, no tenien recanvis. Me n'indiquen una altra i xapó! Em canvien el raid amb un plis plas! I amb tot això ja són les quinientes i encare no he sortit de l'asfalt!

Tota aquesta part es pot descartar, no té cap interès si no t'agraden els centres turístics. A patir d'aquí tot canvia; travesses camps de lava d'una solitud preciosa, costejant acantilats on l'aigua de mar t'esquitxa al xocar contra les roques, atravesses petits poblets blancs i amb encant...fins que sense adonar-te'n ja ets a Orzola.

Just arribo que surt un baixell cap a la Graciosa...ja soc dins. Quines onades! Pensava que ho treuria tot! En 20 min estem a l'illa. Fantàstic! Té un encant molt especial i la calma em comeca a inavaïr... Gaudeixo d'una posta de sol immillorable...o són els ulls amb que la miro? Dema més...

Total 78km 19.26-13.40, 5.46

Bi6000, quin fred que he passat!

2010-11-19T11:02:00.000-08:00

Tenia tres dies lliures i ganes de fer btt i em vaig decidir per fer la ruta d’alta muntanya BI6000 que passa pel Ripollès i la Garrotxa principalment. Són 270km i 6600 metres de desnivell.

Només començar ja vaig anar tort! Em vaig descuidar el casc, el que va fer que el primer dia sortís de Camprodon als voltants de les 10.30.

La primera etapa volia arribar fins a Espinavell ja que ni l’hora de sortida ni el temps que feia permetia avançar gaire més. Doncs bé, només sortir ja vaig agafar la direcció equivocada i vaig començar al BI6000 en sentit horari. El millor de tot va ser que no me’n vaig adonar fins que portava uns 40 km! Vaig fer el Coll de Pal a uns 1750 metres d’alçada on vaig trobar força neu i mal temps. Però un cop fet va ser xulo.

El segon dia tot va anar molt millor; vaig tornar a sortir de Camprodon (a la segona va la vençuda!) a les 8 del matí i amb un fred que tela, tela! Bé, aquesta va ser la tònica de tots els dies! Es passa per Beget (preciós!), Rocabruna, Coll d’Ares, Molló per acabar a Espinavell. És una volta xulíssima, que em va encantar. Per sort no va començar a fer mal temps fins al mig dia i vaig poder gaudir d’unes vistes precioses i uns boscos encantats!

I l’últim día, avui, ha fet un fred impresionant. Només sortir de Camprodon el termòmetre marcava -5 graus. He tornat a passar per Espinavell per travesear un coll a 1980 metres que travessa cap a Setcases. M’he glaçat durant la pujada o sigui que no cal que us expliqui la baixada… però a Setcases m’esperava un cafè amb llet davant d’una llar de foc… la millor sensació del dia! (quasi).

Al final tant sols he pogut fer 147 km de la ruta, la meitat, o sigui que a la primavera que vé…a acabar-la!

No m’han passat les ganes de fer btt però si de passar fred, o sigui que diugmenge me’n vaig cap a Lanzarote a fer els Pedals de Lava.

Berga - Santpedor

2010-11-15T12:36:00.000-08:00

Al final i després d'una setmaneta xungilla vaig sortir a fer la Berga-Santpedor en btt. La vam fer junts amb el Vili, company d'aventures.

Pocs quilòmetres després de sortir ja vaig veure que no tenia forces i vaig decidir gaudir del dia; així vam anar xerrant tota l'estona fins qiue al primer bassal m'hi vaig fotre ben llarg! Amb el fred que feia i amb aigua fins el genoll, l'únic objectiu va ser no quedar glaçat!

Així que entre fred, alguna caiguda, algun pinxasso, i atipant-nos com porquets en tots els controls (quina butiffarra a Casserres!!!) van anar passant els quilòmetres fins arribar a Santpedor. Sense pena ni glòria.

1600 participants hi van prendre part, d'on quasi 400 la feien corrent o caminant. En aquesta secció s'estrenava la meva pupila que estic entrenant fa un parell de mesos de cara a la seva primera Marató de Barcelona. Des d'aquí la vull felicitar perqué se salió de sí misma acabant la cursa de 56km en 5h12', arribant la primera fèmina i acabant 23 de la general. Encare flipo!

Una altra ensopegada...

2010-11-10T01:24:00.001-08:00

Ja fa deies que no puc fer carrera a peu per una lesió a l'isquio esquerre conjuntament amb la ciàtica. I per acabar-ho d'arreclar porto 3 dies al llit amb febre i angines. Últimament tinc una mica la negre amb assolir portar un entrenament continuat.

Això va fer que diumenge no pogués participar al duatló de Puigreig. Però hi vaig asistir com a expectador i em va agradar molt veure tantes cares conegudes i sobretot berguedanes. El club triatló Berga va ser-hi representat per 5 integrants en totes les categories, crec.

Enhora bona companys!

Ariege...

2010-11-02T12:22:00.000-07:00

L'Ariege és una comarca francesa que sempre l'hi he trobat molt atractiu; hi ha mil llocs on perdre't i no hi ha mai gaire gent enlloc. Els paratges són idíl.lics i hi pots trobar tot allò que demanis d'una zona de muntanya.

Aquest finde he aprofitat per fer btt a les pistes de fons de Plateau de Beille i descobrir la vall del Lac de Lazarran que s'endinsa fins a travessar a la Vall d'Incles d'Andorra. Una travessa preciosa amb bon temps però que amb mal temps li dóna un caire molt especial.

XIII Berga - Berga, què més pot passar?

2010-10-26T12:43:00.000-07:00

El passat diugmenge es celebrava la XIII Marxa Berga-Berga en btt. A vegades anem a competir a la quinta òs..a i llavors quan fan alguna cosa a casa nostra no hi anem, així que vaig decidir anar a guadir dels paratges que tinc al costat de casa i que tant desconec al mateix temps.

Vaig preparar la sortida amb ganes, portant a sobre tot el que necessitava, per no parar als abituallaments i anar a la idea.

Vaig sortir fortet però sense passar-me (sempre em costa molt escalfar i agafar el ritme) i de seguida em vaig adonar que anava fluix d'aire a la roda de darrera. Després de 3 ó 4 llantaços vaig parar a inflar. Quin temps que vaig perdre! En fi, segueixo endavant recuperant posicions i en mig d'una baixada em quedo amb el manillar a les mans! Quasi em mato! Ben bé a les mans no, però estava totalment descollat de la potència! Això em passa per no repassar la bici després de portar-la a reparar... grrrr...!
Bé, començo a demanar a tothom qui passa si té una allen del 5. Entre els que no en portàven i els que ho feien veure per no parar, anava passant gent i més gent... fins que per fi va passar un company que em va ajudar. Gràcies Marc!

Bé, ja no tenia res a fer, m'havia passat de tot, només em quedava gaudir dels últims 30 km.

Com que estava força endarrera anava passant gent i gent i això m'anava animant o sigui que cada cop apretava més. I quan anava a un ritme guai, per allà el km 40 va i se'm trenca un raid! La roda anava com un buit i el disc quedava frenat amb les pastilles... no m'ho podia ni creure! Per sort m'ho vaig agafar rient i vaig apretar tant com vaig poder per arribar a meta abans no em passés res més!

Esportivament va ser un dia patètic, però em va agradar molt la marxa. Tot i ser a casa meva, el 90% del recorregut era totalment nou per mi; llàstima que si la vull tornar a fer no hi haurà manera de recordar el circuit ja que en cap moment tenia idea ni d'on era.

Felicitats Mussols!

Per veure les classificacions clickeu aqui.

Mitja Marató de Roda de Ter

2010-10-10T14:07:00.000-07:00

Avui he competit a la mitja de Roda, bé, competir és una manera de dir-ho, més aviat hi he participat.
És el primer cop que la faig i la veritat és que l'he trobat durilla, durilla...
Per sort la pluja ha parat just abans de donar la sortida i ens ha respectat durant tota la cursa.
He començat molt lent i a mesura que anava passant a gent m'he anat animant i he acabat més fort del que volia. Estic content de les bones sensacions que he tingut durant la cursa. Tot just comencem la temporada o sigui que tampoc podem demanar impossibles!

Anècdota: Avui mentres corria tot sol per aquelles rectes solitaries entre Manlleu i Vic m'he imaginat que era en Chris McCormac corrent pels camps de lava de Kona aquesta matinada a punt de guanyar l'Ironman de Hawaii 2010! Jajajaja!

I la temporada que ve, què?

2010-10-08T11:18:00.000-07:00

S'acava el bon temps i és hora de començar a plantejar la propera temporada. Aquest any tinc força clar el que vull fer...de moment!
Bàsicament tinc dos objectius;

1. Triatlons d'hivern format clàssic: Els que es feien fa anys, abans de l'introducció de les btt's, i ara sembla que es tornen a 'posar de moda'. Corres en algun poblet, pujes en bici de carretera un port dur i acabes esquiant de fons en una estació.
L'any passat em vaig estrenar en aquesta modalitat i em va agradar molt encare que el meu nivell d'skating deixa molt que desitjar.
Vull repetir a Ansó i a Hautacam, algun altre que he sentit a parlar que es faria i sobretot el del Rasos de Peguera que a priori pot ser maquíssim i sempre és un alicient córrer a casa.

2. Marató de Barcelona. Tinc ganes de fer marca en Marató ja que actualment la millor que tinc és dins un IM i deixa força que desitjar. Esperem que les lessions em perdonin aquesta temporada i pogui exprimir-me. Ja ho veurem.

Bé, ara només falta començar a entrenar!

Ah! La foto de la capçalera no té cap relació amb el post, però aquest dissabte a les 18.30 hora centre-europea es dóna la sortida a la prova reina del nostre esport; El campionat del Món d'Ironman de Hawaii. Els millor triatletes del món lluitaran per endur-se la corona de llaurer que dóna nom al millor triatleta del Món. Un cop més tenim a dos vascs lluitant per aquest títol; La Virgínia Berasategui en fémines i l'Eneko llanos en la categoria masculina.

Molta sort! Que aquest títol encare no el tenim!

Nou blog del Club Triatló Berga

2010-10-06T11:27:00.000-07:00

Des del Club Triatló Berga acabem d'obrir un nou blog on es podran trobar el que fem, curses, comentaris, i tot allò lligat al món del triatló.

Enllaç: http://www.clubtriatloberga.blogspot.com/

Esperem que sigui interessant!

XXIII Marxa btt La Selènika

2010-09-29T15:14:00.000-07:00

La Selènika... tot un clàssic de btt a Catalunya. Diugmenge es va disputar com cada any a Navarcles. Una proba durilla més per la seva durada (110km) que per grans desnivells o trams tècnics. Cosa que a mi ja em va bé perquè sóc bastant 'patata'...

Es va donar la sortida a les 8 del matí als 1300 corredors amb una fresca que déu ni do! Vaig intentar sortir força endevant per no trobar molts taps als primers quilòmetres però suficientment enrera per no haver d'anar a un ritme infernal ja des del principi. És una prova prou llarga com per agafar-te les coses tranquilament...

Com sempre vaig sortir xino-xano sense grans expectatives on els meus objectius eren 3 i molt clars:

1. No caure
2. En cas de caure, no fer-me mal.
3. Acabar

...i ho vaig aconseguir!

No vaig agafar menjar ni gaire beguda, pensant que ja aniria parant als controls... però arribo al primer control al km 37 i m'adono que només hi ha aigua i sucs per beure, res de begudes isotòniques... ja anem torts! vaig pensar... segur que acabo amb rampes per tot arreu!

Anava fent a un ritme suau però sense encantar-me gaire fins que vaig passar el tercer control on em vaig assabentar que anava el 150. Vaig pensar que anava prou bé i em trobava amb forces per apretar... i no m'ho vaig pensar 2 cops; a partir del km 68 vaig començar a fotre-hi canya! Vaig començar a passar gent i a mida que ho feia m'anava animant... aquí es començava a veure la gent que no tenia gaire fons que anàven caient com mosques... jijiji!

A partir del km 85 em van aparèixer les primeres rampes al bessó dret... però jo ni cas! Així que mig ranquejant anava tant com podia!

Al final , i després d'haver-me perdut varis cops, vaig arribar el posició 93 amb 5h39min. Segurament no és una gran marca però a mi em va satisfer.

Ja fa temps que vull començar a fer coses més curtes però al final sempre acabo 'enmerdat' en coses d'aquestes...

La Selènika

2010-09-20T01:34:00.000-07:00

El cap de setmana torna la Marxa en Btt Selènika. Serà la 22ena edició d'aquesta cursa que es fa a Navarcles.

En aquesta ocasió són 110 km de btt amb un desnivell acumulat de 2700 metres. No obstant no sembla molt tècnica ja que el 90% del recorregut és per pista forestal.

Ja ens ho trobarem!

Nice video!

2010-09-17T11:17:00.001-07:00

Marnaton - De Cap de creus a Cadaqués

2010-09-14T10:29:00.000-07:00

Oh, què guai que va ser la Marnaton! Em va agradar molt, tant pel lloc on es feia, com per la gent i l'organització!

El dia abans em vaig trobar amb molta gent coneguda i sobretot moltes cares vistes del món del triatló. No puc negar que tenia alguns nervis ja que per a mi aquest tipus de competicions eren totalment nous, amb una distància que mai abans havia fet i no sabria com respondria.

El dia de la cursa feia el temps ideal; un sol preciós, sense gens de vent i un mar com un plat! Ja no tenia excuses!

Erem quasi 500 nedadors, tots enfundats en neoprens que anàvem ficant-nos a l'aigua poc a poc com pingüins... la imatge era molt xula...

Un cop van donar la sortida vaig intentar començar una mica per sobre del meu ritme per agafar algun grupet. De seguida em vaig quedar entre 15 ó 20 nedadors que m'anàven portant endavant a un ritme suau però sense encantar-nos. No vaig veure el primer abituallament que es trobava a 2000 metres.

Vam anar fent fins al segon abituallament als 4000 metres.
Aquí el grup es va partir, i els que anàvem a davant vam agafar un abituallament ràpid i vam seguir. Al cap de poc vaig veure que el grup es partía i vam fer el primer canvi de ritme. Em trobava bé i vaig tirar del grup per deixar gent enrera.

Vam arribar al tercer abituallament 5 nedadors i, sense parar, un altre nedador i jo vam fer un altre canvi de ritme i vam deixar la resta del grup.
Quedàven tant sols 1000 metres i ja es veia l'arribada a la Platja gran de Cadaqués. Em vaig posant davant i vaig fer els últims 1000 metrillus al meu millor ritme, deixant l'altre company i atrapant 2 nedadors més que vaig poder passar a l'arribada.

Al final molt content per com m'havia trobat, per haver assolit l'objectiu d'acabar-la i sobretot per com l'havia gaudit!

M'han quedat moltes ganes de tornar-hi! Ara em plantejo si fer la Garraf-Sitges a l'octubre...

Comencem a entrenar per la Marnaton...

2010-08-17T05:08:00.000-07:00

Tres setmanetes per la Marnaton.

Ahir vaig començar a entrenar després de no nedar des de la travessa del pantà de la Baells.
Van ser 2500 metres amb;

4x100(75crol+25esquena)
4x100 tècnica (25 punt mort + 25 1braç/1braç + 25 altre + 25 sprint)
5x200 crol amb pull
400 peus croll amb aletes
4x50

És poca cosa però per ser el primer dia vaig notar que ja en tenia prou.
La marnaton són 6500m i espero arribar-hi amb una forma que em permeti gaudir de la travessa. Ja es veurà.

El Camí de Cavalls

2010-07-12T02:41:00.000-07:00

El Camí de Cavalls és una ruta re-oberta recentment a Menorca que dóna tota la volta a la illa per la costa.

Abans d'anar-hi, vaig trobar molt poca informació al respecte però vaig creure que seria una bona excusa per fer-la en btt. Així doncs, aprofitant les festes de St. Joan a Ciutadella vam anar-hi amb dos companys a fer-la. Són uns 200 km i vam pensar que la podríem fer amb 2 dies llargs... Res més lluny de la realitat! És una volta duríssima que no aconsello fer en btt de cap de les maneres! Bé, hi ha troços que els pots disfrutar però n'hi ha molts totalment impossibles de fer en bici.

Però pel qui em coneix ja sap que quan se'm posa una cosa al cap no hi ha manera que em rendeixi... així doncs, el que pensava fer amb 2 dies es va convertir en 6!

Un cop acabada sempre et queda el bon gust però he de dir que vaig patir.. i molt!

Zarautz kapput!

2010-06-14T13:20:00.000-07:00

No ha pogut ser: una infecció vírica pulmonar va fer que el dia de la cursa estés a quasi 39 graus de febre i amb una opressió el pit que no em deixava ni respirar! Impossible córrer. Ja em va anar just poder aguantar les 4 hores de la cursa com a espectador. Ha estat realment una llàstima perquè en tenia moltes ganes, però, un altre any serà!

Com a espectador puc dir que el triatló de Zarautz és sense dubte el millor triatló de mitja distància de l'estat espnayol; el circuit, l'organització, el nivell de triatletes i sobretot l'ambient que es repira el fan un triatló increíble!

Aquest any hi havia un nivell altíssim: el podi masculí va ser escapçalat un cop més per l'Eneko Llanos seguit del Clemente Alonso que va fer un carrerón increíble de menys a més, i el tercer lloc per Mikel Elgezabal que després de perdre bastant temps a l'aigua va remuntar fins a la segona posició fins a pocs metres de l'arribada.

El la part femenina el nivell era increíble i les 5 primeres places van ser ocupades per triatletes internacionals. La primera va ser la Cat Morrisson, segona a Hawaii el 2009, després d'una cursa a peu increíble. La segona Leanda Cave que va trencar el record de la natació amb quasi 3 minuts respecte la segona, seguides de Mirinda Carefree i Joanna Lawn, 7 cops campiona del IM NZ.

Realment una cursa impresionant! Espero poder ser-hi l'any vinent! Però participant-hi!!!

Felicitacions a tots els finishers!

Zarautz: Onades de 1.5 metres...en peores plazas hemos toreao!

2010-06-08T08:43:00.000-07:00

"El sábado 12 de junio tendremos, según diversas previsiones consultadas, olas de 1,5 metros a las 14:00 horas, dirección noroeste y viento del noroeste de unos 6 nudos, con una clara tendencia de ir disminuyendo la intensidad desde el viernes, tanto en lo que concierne al viento como al oleaje.

Desde Zarauzko Triatloia Trigrandprix os mantendremos puntualmente informados e informadas. Sin embargo, nos gustaría enviaros un mensaje de tranquilidad a tiempo. Nuestra prioridad será garantizar la seguridad de todas y todos los triatletas inscritos. Contamos para ello, con un buen número de embarcaciones, la presencia de la cruz roja y la asistencia de surfistas con Paddleboard que conocen perfectamente la costa."

....Ara sí que estic tranquil....

Zarauzko Triatloia

2010-06-04T04:18:00.000-07:00

Només 8 díes pel triatló de Zarautz i jo aquí a Berga gaudint a tope de la Patum... No és que no estigui motivat per la cursa però entre barreja i barreja es fa díficil entrenar...

A més, una infecció a l'ull em va fer passar per l'hospital ahir a les 4 de la nit i avui no m'atrebeixo ni a que em toqui l'aire... anem malament!

Encare que no arribaré en un estat òptim de forma, tinc moltes ganes de participar en aquest triatló. Hi vaig participar el 2003, on erem menys de 200 triatletes. Aquest any, les 600 places que hi havia es van exhaurir en menys d'una hora!

ALTRIMAN

2010-06-02T06:09:00.001-07:00

ALTRIMAN... l'Ironman més dur del món? Probable? No, segur.
Natació 3800m a les 5.30 de la matinada, de negre nit, 188 km en bici amb un desnivell positiu de 5060 metres (per riure de la Quebrantahuesos...)i els 42,2 km corrent amb un desnivell positiu superior als 700 metres.

Repte o locura?

IX Cursa Internacional del Riu Cornet + Marxa BTT al Solsonès

2010-05-31T01:13:00.000-07:00

Aquest cap de setmana no tenia planejat fer cap cursa, sinó tornar a fer una mica de volum de cara a Zarautz. Però a l'últim moment vaig inscriure'm a la Cursa del Riu Cornet. És una cursa molt guapa; es fa en dissabte a la tarda i transcorre per pistes forestals amb poc desnivell entre camps de blat encare verds.

Un cop més la volia fer suau, però qui em coneix ja sap que quan em penjen un dorsal al pit... no tinc amics!!!

Feia mesos que no agafava la btt i en tenia ganes, sobretot després de fer tanta bici de carretera per preparar l'Ironcat així que vaig veure una pedalada a Solsona diumenge i hi vaig anar amb companyia del Pep.

Quina cursa més maca!!! Era llarga i dura però no molt tècnica; 67 km amb 2400 m de desnivell i més del 80% transcorria per corriols. Em va agradar moltíssim. I, encara que vaig començar lent, em vaig anar animant a mida que passàven els quilòmetres i jo anava passant a ciclistes, o sigui que també vaig acabar... A Muerte!!!!!

IRONCAT 2010: La crònica

2010-05-17T12:11:00.000-07:00

Intentaré fer una “petita” crònica de l’IRONCAT, des del punt de vista de la meva cursa, i dic que ho intentaré perquè hi ha parts que no recordo i altres que prefereixo no recordar gaire.

4.30 am. Sona el despertador. M’aixeco d’un cop i sonàmbul. Avui toca un IRONMAN, no hi ha dubte; és la única raó per la que sóc capaç de llevar-me a aquesta hora...
Esmorzo un plat d’arròs blanc, no per afinitat al Delta de l’Ebre on es disputa l’IRONCAT, sinó perquè el meu subconcient creu que és l’únic que se’m pot posar bé abans de la cursa… però realment el meu subconcient ha d’estar bastant fet pols, perquè menjar arròs blanc amb un raig d’oli a les 4.30 del matí és de sonats!

5.30 am. Arribo a Ampolla. Negre nit. Només algun triatleta abrigat fins a les dents arrossegant la bicicleta i la manxa al costat (mai he entès perquè tothom porta una manxa a la transició... no és més fàcil inflar les rodes abans?). Només sortir de la furgo quedo ‘acollonit’ del vent que fa! Això no ho para ni Deu! Sense donar-hi més voltes faig un cafetó i una ‘kagadeta’. Ara ja estic apunt.

6.00 am. Entro a boxes. Dorsal 23. Bon lloc. Davant de la sortida. Entre les 6.00 am i les 7.00 am. no sé què vaig fer però com sempre vaig acabar posant-me el neoprè amb presses i arribant a la platja a l’últim moment.

Allà em trobo amb els meus “amichi italiani” i després de parlar una estona amb les mans em fico dins l’aigua; “colloni”, està glaçada! Bé, ja havien avisat el dia abans. Segons la temperatura de l’aigua i de l’aire, oficialment s’hauria d’haver anul.lat el sector de la natació, però cap jutge es volia enfrontar a la reacció de 300 triatletes que s’havien sacrificat entrenant durant mesos per aquest repte.

Surto de l’aigua i em poso per allà al mig de la penya tremolant pel fred o pels nervis o ves a saber...

7.00 am. Pistoletazu de sortida. 300 cigronets negres es tiren a l’agua. Intento no rebre gaires cops i me’n surto prou bé. Vaig fent tranquilament sense pensar amb res. Ja hi torno a ser, a pel meu 5è IM! A la que sortim del port es nota el fort vent i les onades fan difícil avançar. Nedo tranquil, a bon ritme, em trobo molt bé. Primera volta; 30 minutets. Començo la segona volta; augmento una mica el ritme i vaig passant a gent. Molt bones sensacions; encaro l’entrada al port i surto en 12è lloc amb 58 minuts. Nova marca personal. Bé, ja en tenim una al sac!

8.00 am. Faig una de les pitjors transicions que recordo. No cal entrar en detalls; patètic!
Agafo la bici i encaro els 180 km de ciclisme. Són 6 voltes. Bufa un vent apocalíptic, indescriptible! Feia més força amb els braços per aguantar la bici recte que no pas amb les cames per avançar (això d’avançar és per dir-ho d’alguna manera perquè em sembla que hi havia troços que anava endarrera...). Els triatletes m’anaven passant un darrera l’altre com avions volant baix... “Yo a lo mío, que esto es muy laaargo!” Al finalitzar la primera volta ja vaig el 23. Segueixo perdent posicions; segona volta el 40 aproximadament. Tranquil. Em costa alimentar-me i beure. No m’entra res però sé que he de menjar i segueixo amb el meu plà, però em costa molt. Poc després de començar la tercera volta, en una recta, completament plà, anant a 15 kph amb el vent de cara i dret sobre la bici com si estés pujant el Mortirolo, vaig fer una paradeta a pixar; “Aquí me quedo que estoy bien!” I què lent que sóc pixant..! i anar passant més triatletes... ai Déu!

Tercera volta; recullo menjar a l’habituallament personal. Ha pujat la temperatura i el menjar em comença a sentar bé. A partir d’aquest punt començo a passar gent; cada cop més. Necessito pixar altre cop però no puc perdre temps; aprofito un sector en que el vent m’empenta per pixar a sobre la bici. Sense saber com he completat les 3 voltes que em quedaven. Arribo en 12ena posició. Les condicions climàtiques han passat factura a molts triatletes.

Desconfío una mica de com m’haurà perjudicat a mí per la carrera a peu. Per fi deixo enrera el “Infierno en los Arrozales!!!”. Altres no han tingut tanta sort i han acabat dins algun camp amb fang fins els genolls...(jijiji... aix què dolent que sóc!)

2.50 pm aproximadament. Entro a boxes baixant de la bici a l’estil “cowboy” com els professionals (això sempre queda molt bé!). Faig una bona transició i surto a córrer amb moltes ganes. A punt per fer els 42 últims quilòmetres (si poso últims sembla que siguin menys...). És un circuit de 7 voltes de 6 km (bé, això és el que jo creia...). Acabo la primera volta amb 32 minuts amb una mitjana de 140 pulsacions, molt baixa per mi. Faig els meus càlculs i vaig per sobre de 5’ per km. A aquest ritme no conseguiré el meu objectiu de 3h30 a la marató. Bé, “es lo que hay..” l’important és ser finisher!

2ona volta amb 33’ amb paradeta a pixar inclosa.

Començo la 3a volta i em trobo de collons; tinc un subidón que “me salgo de mi mismo!” i, com era de preveure, després d’un subidón bé un baixón de nassos; una “pàjara” al començar la 4a volta em deixa totalment buit; em comencen a baixar les pulsacions; 135, 130, 120... no puc més... em poso a caminar durant un habituallament on menjo i bec tot el que em donen... i quan intento tornar a córrer, les cames no em fan “ni puto cas”... no puc córrer... segueixo caminant... 500 metres i em costa caminar recte..., vaig d’una banda a l’altra... 1000 metres; sobretot no puc parar, no puc parar...és el mantra que em repeteixo interiorment... poc a poc deixo de veure-hi borrós i faig un altre intent per posar-me a córrer... ho aconsegueixo! Molt lent però estic tornant a córrer!

M’atrapa un altre triatleta i intento seguir-lo; em poso a parlar amb ell per no pensar amb res; el tio no em diu res però jo li explico la meva vida com si fos “mi amigo del alma”... em comencen a pujar les pulsacions...125-130... apreto una mica més... 135... i “hasta luego lucas!” No sé si li dic al tío aquell o a la “pàjara”, però m’he recuperat i me’n vaig endevant, torno a ser jo, torno al meu ritme, als meus pensaments positius, a visualitzar la línia de meta... ara sé que tornaré a ser FINISHER!

I al passar la 5ena volta em fan el regal més desitjat! En donen la “pulsera” de l’última volta! No m’ho creia; resulta que eren 6 voltes de 7 km i no 7 voltes de 6 km com jo creia al principi! Ara entenc els temps que estava fent, ara veia que havia estat corrent a 4’40”-4’50” per km i no per sobre de 5’! Miro el rellotge, començo a comptar, fer els meus càlculs, encara que el cervell estigués parat... podia baixar de 3h30 a la marató! Em quedaven tant sols 6 km!

Augmento el ritme... visualitzo l’arribada, la satisfacció de tornar a ser finisher... m’emociono... m’emociono com un nen... m’emociono com en el meu primer IM, com en tots els IM’s... i per fi creuo la línia de meta... no m’ho crec! Entro en 9ena posició, 2on de veterans, 10hores 19 minuts noséquants segons ni m’importa, marca personal en la natació i 3h30 la marató!!!

Encara no ho he assimilat!!!

IRONCAT 2010: "(Bloody) Hell on the rice fields..."

2010-05-17T01:31:00.000-07:00

Unes quantes fotos... la crònica quan em recuperi... ara SOL i PLATJA!!!!

Classificacions...
http://www.triatlo.org/competicions/resultat.aspx?numero_car=953&tipo=V

Ironcat 2010

2010-05-14T01:57:00.001-07:00

Menys de 24 hores per disputar l’IRONCAT; el triatló de distància Ironman que es celebra cada any al Delta de l’Ebre.

Per mi serà la cinquena participació en un Ironman. Totes elles espectaculars, totes elles diferents pel que fa a la cursa, l’ambient, l’entrenament acumulat, els resultats,… però totes elles iguals pel que fa la satisfacció d’acabar, la superació personal, la motivació, la constància i la disciplina en l’entrenament, la concentració mental,… en totes elles he hagut de donar el millor de mi per poder assolir els objectius i acabar.

És igual el molt que has entrenat, és igual la teva capacitat física, és igual el temps i el ritme, que sempre, sempre, acabes patint molt més del que pensaves i és llavors, quan les cames no es mouen, que tant sols pots avançar amb el cap, i assolir la meta no és una qüestió física, sinó que esdevé una qüestió 100% mental.

Espero que demà quan aquest moment arribi, quan ja no em quedin forces per avançar, quan el meu cos es vulgui rendir, pugui treure de mi la meva força interior que em faci anar endavant pas a pas fins assolir el repte: tornar a ser IRONMAN FINISHER!

Un pas més…

Vent, vent i més vent a l'Ironcat...

2010-05-14T01:20:00.001-07:00

Doncs aquest és el temps que es preveu: vent!

Fa dies que segueixo l'evolució del temps a l'Ampolla per a preveure què farà demà per l'Ironcat, i la previsió no ha canviat en els darrers 10 dies: farà molt vent. Es preveu vent superior a 32 kmh durant tot el segment de ciclisme arribant al seu màxim de 43 kmh constants a les 11 del matí.

Així doncs, molta paciència i concentració... què és un Ironman sinó un repte? Ara intentar no acabar al mig d'un arrossal per un cop de vent!

A MUEEEEEEEEERTE!!!!!!

Una setmaneta per l'IRONCAT!!!!!

2010-05-08T13:32:00.000-07:00

Ja no queda res… 7 dies! Tant sols 7 dies! I els nervis van en “crescendo”…

Ara és quan comences a dubtar de tot; has entrenat prou? Estàs descansant suficientment? Fas bé el “tappering”? Quines rodes munto a la bici? Tinc ben estudiada l’alimentació del dia de la cursa? Potser aquestes bambes no són les adequades…

I et tornen tots els mals; Segur que el mal de la cadera em farà anar malament…, fa un parell de dies que em sembla que em ressento de la fascitis…, segur que em ve al.lèrgia el dia de la cursa…, em sembla que estic agafant un constipat…

I també les ‘pre-ocupacions’ i els ‘isis’; i si plou? I si l’aigua està molt moguda i surto ben marejat? I si fa molt vent i no he posat les rodes adequades? I si....

Per sort queda poc i per sort, el dia de la cursa un cop donen la senyal de sortida, tots aquests dubtes, tots aquests ‘isis’ desapareixen totalment i queden substituits per unes ganes ‘loques’ de competir, de recollir el fruit de l’experiència i de l’entrenament acumulat, de donar el màxim per assolir l’objectiu, de patir el que calgui per a fer-ho el millor possible, i sobretot de ser un cop més un IRONMAN FINISHER!

(…si, si,… però mentrestant tinc uns nervis….!!!! Jijiji!)

Triatló B de Banyoles

2010-04-28T00:59:00.000-07:00

Diumenge em despertava a les 6.30 en un racó perdut sobre el llac de Banyoles. No feia fred però una petita boira envoltava alguns racons de la Vall de Banyoles. Esmorço (no gaire) i baixo cap al Llac. Mig adormit començo a preparar els trastos; és el primer triatló de la temporada i el primer en tres anys que competeixo a Catalunya. Entre tot plegat no recordo ni què he de fer; volia fer aquesta proba com entrenament de cara a l'Ironcat, però no vaig ni agafar el menjar adequat ni les sals, ni la roba ni res de res o sigui que com a bon entrenament si, però de cara a l'Ironcat fatal; si faig el mateix d'aquí 15 dies segur que no acabo...

Vaig cap a boxes; Déu meu quin merder! Cues per entrar (encara que només els importava que no entréssis motxilles a boxes, ni temes de seguretat ni comprobació de material ni res de res...).

Estava molt tranquil, fins hi tot una mica apàtic; només volia fer la proba, fer la distància. Conec aquesta proba, sé que hi hauria trampes, que no es respectaria el no-draft, que les distàncies no són les que diuen ser, i a sobre retallen l'aigua amb una excusa del reglament que no se la creuen ni els organitzadors. Però amb aixó no m'hi vull ficar.

8.45 els 600 triatletes ens tirem a l'aigua. 16.3 graus. No està tant freda com pensava. Començo a nedar fatal; gent per tot arreu, volaven cops a tort i a dret. No hi ha manera d'agafar un ritme; em sento asfixiat dins el neoprè, i no és fins als metres finals que començo a nedar amb soltura. Al final, amb una natació pèssima, surto en 23 minuts crec i posició 100 i pico.

Transició lenta; em poso manguitos, mitjons,... vaja, super anti professional... però no tenia caps ganes de passar fred. Començo a fer els primers quilòmetres de bici i em trobo molt cansat de cames. Les 25 hores d'entrenament de la setmana i la Xtrem Running Costa Brava del divendres m'havien deixat esgotat. A les primeres rampes (i totes...) em cremaven les cames. Vaig anar fent, més a un ritme de Ironman que no d'un B. No em pujaven les pulsacions i anàva al voltant de les 135 tota l'estona. No va ser fins a la meitat de la segona volta que em vaig començar a trobar bé. Arribo a boxes; ni pena ni glòria...bé, més aviat una mica de pena...

Em poso les vambes i començo a córrer. Faig la primera volta per sota de 155 pulsacions. Em trobo molt bé peró no volia patir, no m'hi anava res; de tota manera cada cop anava a més; a mesura que anava passant a altres atletes m'anava animant. L'última volta la vaig fer ràpida, realment ràpida i sense patir com altres vegades. Vaig acabar la carrera a peu amb 1h16' i el 31è millor temps. Realment content.

De la cursa no n'estic gens satifet, però és cert que no podia esperar més amb les condicions en que vaig començar i amb l'objectiu que tenia.

De cara a l'ironcat però, crec que aquest triatló em va demostrar que estic molt bé en llarga distància, que em costa molt escalfar i agafar ritme, però llavors em sento fort i amb ganes. Esperem que sigui així d'aquí 15 dies.

Xtrem Running Costa Brava + Triatló B de Banyoles

2010-04-26T02:26:00.000-07:00

Ahir diumenge vaig participar al triatló B de Banyoles. I aprofitant que estaria per la zona vaig decidir anar a fer d'assistència a un amic que corria la Xtrem Running Costa Brava.

És una cursa molt guai que fa el cami de ronda de la Costa brava en 3 dies. Una proba molt dura on divendres es feien 25km, dissabte 90km i diumenge 50km. També hi havia la versió curta de 25/50/25.

Començava a les 3 de la tarda de divendres i jo cap allà a punt d'animar el meu amic. Això que faltaven 20 minutets per començar que me'n van venir ganes i sense pensar-m'ho dos cops (perquè sinó no ho hauria fet) m'hi vaig apuntar.

Ja em veus a mi vestit amb els trastos de triatló i sabatilles voladores apunt per enfilar-me pels rocs de la Costa Brava!

3.00 pm. Dóna'n la sortida: el pep i jo a primera fila per sortir a la foto. Sortim de Blanes i comencem a pujar i pujar i pujar... i per primer cop em pregunto què coi hi faig jo aquí?
Llavors una baixada i una altra pujada... i això que li demano al Pep pensava que era plana aquesta cursa, que no és així? Doncs no, no és plana, té 1600 metres de desnivell! Que no m'ho havia dit perquè sinó no hi hauria participat!!!

Passem el primer control i poc a poc em vaig animant... i coneixent-me... sóc d'aquells que quan es penjen un dorsal al pit al final ho acaben donant tot! O sigui que cada cop anava més a saco i passava més i més gent.

He de dir que era la primera vegada que feia una cursa de muntanya i suposo que per això em vaig perdre 2 cops, arrossegant amb mi un grupet que em seguia... jijiji...(em van maleïr els ossos!)

Al final arribo a Tossa on s'acabava la cursa. Resum; em va agradar molt, però potser no com a competició, de totes maneres no descarto entrenar una mica més de muntanya per poder fer alguna cursa en condicions.

Només donar l'enhorabona al Pep i a l'Alvar per l'excel.lent cursa que van fer... tela, tela! I les gràcies per fer que m'hi apuntés. (Encare que diumenge els malaís perquè no me sentía las piernas!!!)

Aix... de Banyoles ja en parlaré més tard que vull anar a dinar!

30 díes per l'Ironcat!

2010-04-15T00:10:00.000-07:00

Exercicis de priocepció...jajaja!

Dé meu! Només 30 dies per l'Ironcat; 30 díes per estar patint com mai per les terres del Delta. Ara és quan començo a pensar "qui m'ha manat ficar-me en aquest merder!"

He de començar-me a preparar psicològicament perquè en aquest punt no en tinc cap però caps ganes; Sé el que patiré el dia 15 de Maig i tinc molts dubtes de que pogui acabar-lo. A només 4 setmanes de la proba noto que em falta molt per estar al nivell d'altres temporades i que el repte no serà gens fàcil...però, què és un Ironman sinó un repte personal?

L'entrenament de les darreres 2 setmanes ha estat força bé; l'he gaudit i he notat que el començo a assimilar. Les lessions no em deixen tranquil però vaig aguantant com puc.

La setmana que ve estaré al mig ironman de Banyoles. Encare que és una proba que nom'agrada gens per moltes raons, serà un bon entrenament de cara a l'Ironcat.

Me'n vaig a fer 180 km en bici... si el temps aguanta! (i les cames també!)

Pescant "cangrejus" pel Delta...

2010-04-14T06:46:00.000-07:00

Fent el "vermutillu" a la platja del Trabucador

Uff... tant entrenar, tant entrenar... sort que que de tant en tant desconnecto una miqueta i m'agafo un parell de dies 'anti-esport' per relaxar-me, menjar bé i compartir molts bons moments en bona companyia.

Vaig tornar al Delta de l'Ebre a entrenar el circuit de l'ironcat (bàsicament hores i hores acoblat en bici fins que el cul em diu prou i soportar el vent que acostuma a fer per allà).

Apunt de nedar una estoneta per fer veure que entreno...

Tot i així el finde el vaig aprofitar per relaxar-me al mar, agafant crancs i menjant millor que mai gràcies al duet de xefs Cristina-Ramón.

El xef Ramón amb la paella de la Matilda

Ben tips i "alegrillus"... ara migdiada...

Entrenaments Setmana IM-8

2010-03-31T14:13:00.000-07:00

Uix... van caient les setmanetes... i m'està costant molt absorbir l'entrenament; vull fer molt volum i llavors em passo i necessito descansar física i mentalment, i llavors torno a caure en el mateix per recuperar els dies que he entrenat poc... no tinc remei!

Però ha estat una setmana molt positiva; he estat entrenant tota la setmana al Delta de l'Ebre, on es disputa l'Ironcat. He pogut fer moltes hores de bici acoplat i així anar adaptant-me a la postura. També he pogut correr a peu en llocs completament plans i calcular les velocitats comparades amb les pulsacions. Vaja que han estat uns entrenaments molt bons.

dill 22 natació 3100m. Sèries llargues amb moltes pales.
peses 10x3x20.

dim 23 cyc 60km. 2h00. 30.1 kph
transició carrera a peu 1h05 a 4'35"/km

dic 24 natació 3500m. Amb 30x50/15".
cyc 111km. 3h30. 31.3 kph. Amb 2x(20"F/40" + 15' a 150ppm)/10'

dij 25 cyc 69km. 2h20. 29.4 kph.
run 1h20 a 4'13"/km. 19km.

div 26 cyc 100km 3h20. 29.5 kph. Amb series de 30', 20', 15' i 10' tot acoplat.

diss 27 run 55' suau.

diu 28 DESCANS!!!

Al final van sortir 18 hores amb 350 km de bici. Crec que ha estat una setmana positiva.
L'Ironcat serà una proba molt mental, sobretot en el sectoir de ciclisme; al ser una cursa totalment plana i repetitiva no pots descnsar les cames ni un moment i és molt fàcil anar baixant el ritme a mesura que pàssen els quilòmetres. Bé, ja ens trobarem!

XXIV Triatló de Zarautz

2010-03-27T02:12:00.001-07:00

He aconseguit inscriure'm al triatló de llarga distància de Zarauth! Sembla que hauria de ser fàcil però la gent va boja per poder-se inscriure i les places són limitades. Aquest matí a les 10 hores han obert inscripcions i en menys d'una hora s'hauran omplert les 600 places que hi ha.
Em fa molta il.lusió participar en aquest triatló; primer perquè personalment crec que és el triatló més bonic, exigent, emocionant, amb més ambient, nivell d'atletes i bona organització que es fa a l'estat espanyol. I segon, perquè és el primer triatló de llarga distància que vaig fer, el que fa que li tingui un carinyu especial.

Va ser el 2004, tampoc fa tant (bé, segons com es miri). Aleshores era tot un repte. Hi havia hores de tall que feia que si anaves massa lent et treien de la cursa. Per sort no va passar i vaig acabar. Un dels millors records que tinc d'aquest esport. Recordo el que vaig patir; el mar molt mogut, la bici super dura, i la carrera a peu se'm va fer eterna... però un ambient increíble! El poble basc sent l'esport d'una manera diferent, amb emoció i passió.

Aquest any tornaré a estar al triatló de Zarauth amb la mateixa il.lusió que ara fa sis anys... però menys nerviós, això segur!

Penjo algunes fotos de zarauth 2004.

Entrenaments setmana IM-9

2010-03-22T03:06:00.001-07:00

Una setmaneta més de volum i volum i anar acumulant quilòmetres en bici. A només 8 setmanes per l'IRONCAT veig que em falta molt per agafar una forma òptima i queda molt poc temps. Vaig començar al setmana bastant fortet, però vaig anar fent canvis a l'entrenament per varis compromisos que han anat sorgint fins a arribar el punt de descansar completament dissabte i diugmenge per poder gaudir de la companyia d'un gran amic que feia temps no veia i em va venir a visitar.
Tot i així han sortit 17 hores d'entrenament amb dues tirades llargues de bici. Una d'elles pel Baix Penedès on conec rutes molt xules.
Bé, aquests han estat els meus entrenaments de la setmana.

dill 15 natació 2600m. 2x(300cr+50pm+501br1br) + 6x300/30" + 100esq

dim 16 ciclisme 4h36 130km 28.1kph suau
carrera a peu 57' normal.

dmc 17 natació 3100m. 500cr + 500pales + 2x(500pales + 5x100F/20") + 100esq.

dij 18 ciclisme 1h27 40km. 27.2kph.
peses (cos superior). 8x3x20 + 8x1x8. est + abd
carrera a peu 1h15 canvis de ritme.

div 19 ciclisme 5h06 148km.

diss+diu descans

Entrenaments setmana IM-10

2010-03-15T07:38:00.000-07:00

La setmana passada ha estat la primera d'entrenaments de cara a l'IRONCAT
L'objectiu a estat fer volum i més volum a intensitats baixes i que el cos ho pogués assimilar. Al final han sortit 22 hores d'entrenament. Amb 9400m de natació, 240km en bici i 4h10 de carrera a peu.

dill 8 natació 3100m. Amb molta tècnica i pales.
peses 1h30. 10ejecercicis de 3 series de 20 repeticions (poc pes). Abd + est.

dim 9 natació 3100m. Moltes pales.
carrera a peu. 1h10 progressiu en cinta + quatríceps + abd + est.

dmc 10 rodillos 2h20. Veien una peli que no en vaig entendre res!
natació 3200m. Series llargues amb pales.

dij 11 carrera a peu 1h15. Amb 6x30" en pujada + 20' a 165 ppm.
ioga 1h00.

div 12 rodillos 2h00.
peses 1h45. 10x3x20 + abd + est.

dis 13 ciclisme 4h30 130km. Ritme suau.

diu 14 Mitja Marató ciutat de Berga. 1h32. Ritme suau durant 16km (4'30"/km) i els últims 5km a 165ppm i 3'45" /km.

He acabat la setmana bastant cansat però content pel rendiment. Aquesta setmana més.

Mitja Marató Ciutat de Berga

2010-03-14T10:47:00.000-07:00

Avui he participat al a mitja de Berga. Ha estat la guindilla d'una setmana molt dura d'entrenaments. Una setmana on he intentat fer el màxim de volum possile que fos capaç d'assimilar. Queden 9 setmanas per a disputar l'IRONCAT i és molt poc temps per arribar en bones condicions. Però sobre entrenaments ja en parlaré en un altre post.

Menys de dos cents atletes disputàven aquesta mitja marató. És una mitja amb froça desnivell, on els temps acostumen a ser alts i ningú es planteja fer marca personal. Però no deixa de ser una mitja atractiva i especiament en aquesta 22ena edició que la neu ens envoltava durant tota l'estona.

Hem sortit amb el Pep amb la idea d'intentar fer 1h30. De seguida hem vist que això no seria possible i hem mantingut un ritme constant a 4'30" al km. L'ambient era fred i ens ha costat força entrar en calor; fins que no hem fet el circuit urbà (5km iguals a la Sant Silvestre) estava super entumit (toma paraula!) i no ha estat fins al quilòmetre 14 ó 15 que m'han vingut ganes de córrer una mica més.

Al quilòmetre 16 he deixat al Pep i he fet els últims 5 a 3'40" - 3'50" al km entrant a l'arribada amb 1h33'.

Avui he tornat a constatar un fet que encare no puc assegurar completament però que m'està sorprenent; Tant avui com el dia de la mitja de Granollers tenia les pulsacions relativament baixes respecte a altres curses. Avui he fet una mitjana de 148 pulsacions tot i el cansament que duia acumulat de la setmana. Doncs en les dues ocasions, el dia abans, havia actuat en els canals energètics mitjançant acupuntura. Intentaré documentar-me més sobre aquest tema juntament amb la Maria que és qui m'està ajudant en aquests temes. ja us ho aniré explicant.

I Triatló d'hivern d'Hautacam

2010-03-09T05:58:00.000-08:00

Divendres al matí vaig arribar a casa després de passar 15 dies a Venezuela de pànxing total. Vaig canviar el banyador i les sandàlies pels esquis i els guants, i vam marxar direcció als Hautes Pyrenees.

Era la primera edició d'aquest triatló que es disputava diumenge. El traçat era molt atractiu; La sortida de la carrera a peu era al centre de Lourdes; el traçat de 9 km era per un camí de découberte molt planer i asfaltat fins al poble de Boo-Silhen. Un cop allà agafaves la bici i començaves a pujar l'Hautacam, de 19 km, mític pel Tour de França. La segona transició era a dalt del port, on deixaves la bici i et posaves els esquis de fons per fer els últims 9 km de la cursa per un traçat força planer i poc tècnic envoltat d'un paissatge espectacular.

Em desperto a les 6 del matí en mig d'un bosc aprop de Boo-Silhen, i vaig veient com es va fent clar mentres esmorço i vaig perparant la bici, els esquis i tota l'equipació per la cursa (això sí que és un conyàs! Tants trastos... a la propera vida em dedicaré a la natació; un banyadoret i a córrer! Bé, a nedar, més ben dit). Un cop llestos marxem cap al poble. No se com però ja vaig tard i amb presses... Tots el triatletes estan allà; mig adormits i amb un fred que pela (Sembla impossible que feia 3 dies m'estava banyant a les aigues del Carib!!! Jijiji!). Un cop deixo la bici i els esquís, marxo cap a Lourdes.

Quin fred que feia a la sortida!!! Un ambientillu molt xulo... un total d'uns 100 triatletes; molt casolà tot, però organitzat amb moltes ganes. Abans de començar petem la xerrada amb al Lluís, l'Àngel i el Xavi; els únics no-gabatxos que hi havia.

Comencem; surto tranquilet, no tinc cap pressa; sóc concient de la poca preparació que porto i de la duresa de la cursa. No hi ha manera d'entrar en calor... l'aire que respiro em refreda per dins... bé, vaig fent tranquilament; em trobo bé, vaig a 4.00 km/min molt controlat.

Al final de la vall comença a tocar el sol i arribo a la transició. Agafo la bici i començo a encarar el port d'Hautacam. Després de 2 km planers comença la pujada... i més pujada... i més pujada. Vaig veients els desnivells en cada quilòmetre; 9%, 8%, 9%, 10%, 9%, 10%.... buff! No hi ha ni un descans...
Vaig agafant alçada, es comença a veure la neu, ja toca el sol i encare que l'aire que respiro és glaçat, els muscles comencen a reaccionar molt bé. Cada cop em trobo millor i començo a passar alguns triatletes. La pujada es fa llarga, molt llarga, i dura, molt dura! Els últims quilòmetres estic envoltat de neu, les vistes són precioses. Arribo a la segona transició.

Deixo la bici i agafo els esquís. Aquest sector és el pitjor per mi ja que tot just estic començant a fer skatting aquest any, o sigui que no puc esperar molt.
Anècdota: Ah! Sempre me'n passa alguna... deixo la bici, em poso les botes d'esquí, agafo els esquís i a la que surto a la pista em surt un àrbitre i em treu targeta groga! M'havia deixat el casc posat!
Començo a esquiar... no recordo què he de fer! Com funciona això? No sé perquè però suposo que entre la meva poca tècnica i el cansament, em va costar una bona estona agafar el ritme. Els primers 5 km eren pujadeta. Em va anar força bé, anava lent però tampoc em va passar ningú. Però un cop a dalt i al començar la baixada, em van entrar rampes per tot arreu! Aixx! Em pensava que m'hi quedava! Llavors si que vaig perdre alguna plaça però el pitjor va ser la impotència que sentia al veure que no podia fer-hi res!

És una proba preciosa, molt dura, casolana i molt ben organitzada. L'aconsello a tothom!

Alta participació berguedana en el Campionat d’Espanya de Triatló Blanc a Ansó | Notícies Berguedà :: BERGACTUAL

2010-02-12T01:38:00.000-08:00

Alta participació berguedana en el Campionat d’Espanya de Triatló Blanc a Ansó Notícies Berguedà :: BERGACTUAL

Mitja Marató de Granollers

2010-02-10T09:27:00.000-08:00

Diumenge vam quedar amb el Vili i el Lluís a les 7.30 del matí per anar a Granollers a fer la mitja. Ja hi havíem participat amb el Vili l'edició passada quan anàvem junts a entrenar als migdies. En aquella ocasió vam anar junts durant tota la pujada i part de la baixada; cap al final l'hi vaig fer un "axazu" que em va permetre treure-li un minutet al temps final (jeje). Des de llavors, hem estat tot un any discutint l'estratègia d'aquest any; que si ell em tornaria la "clavada", que si jo encare li treuria més avantatge, que si petariem tos dos...blablabla. Bàsicament només deiem que tonteries, molt parlar i poc entrenar, i marcant-nos objectius totalment impossibles...però és que si jo sóc picat, ell encare n'és més!

La mitja de Granollers és una cursa molt ben organitzada, on tota la població es volca a la cursa, els voluntaris fan una feina increíble i tots els corredors en surten molt satisfets. La cursa va fins a La Garriga i torna. L'anada és una pujada suau on és important pujar a un bon ritme però arribar adalt amb totes les forces per poder fer una baixada molt i molt ràpida. A mi personalment aquests desnivells em van perfectes; puc apretar a la pujada quan encara tinc les pulsacions baixes i a la baixada anar a tope sense que se'm disparin les pulsacions.

Bé, arribem a Granollers els primers (és un dir, però la veritat és que era molt dora) i ens va tocar fer temps entre cafès. I al final ens vam anar encantant i no vam tenir temps ni d'escalfar! No sé com ens ho fem però sempre ens passa igual!

Ens col.loquem amb el Vili cap endevant però tampoc molt; no cal sortir massa ràpid i que després et passi tot 'quisqui'. Trobem un buit i 'ahí nos quedamos'. El Lluís va a davant de tot.

Dónen la sortida; tardem quasi un minutet per passar la línia de sortida. Anem fent, sense encantar-nos; apretant una miqueta. Al quilòmetre 2 passem el grupet de l'hora i mitja. Em trobo molt bé, amb ganes de córrer. Aquí ens separem amb el Vili; jo no ho tinc gens clar i m'arrisco a que si vaig massa ràpid ho pagaré més tard, però em trobo bé, tinc ganes de córrer, o sigui que endevant...

Vaig controlant les pulsacions i els temps; pujo entre 4'05" i 4'10" al km entre 163-168 pulsacions per minut. Em trobo bé, molt controlat, ràpid i amb les pulsacions molt controlades. Si segueixo així no crec que em faltin forces.

Arribo a La Garriga, comecem a baixar, passo la mitja marató amb poc més de 43'. Començo a fer càlculs...ostres, puc fer al voltant de 1h25'! L'any anterior vaig fer 1h26'.

Baixo despressa, entre 3'40" 3'50" al km i comencen a pujar les pulsacions, però no molt perquè és en baixada, voltant les 168 ppm. Comencen els dubtes; vaig massa ràpid? he pres prous sals? tindré prous forces al final?

Van passant els quilòmetres i no paro de fer els meus càlculs; podré baixar de 1h25'? potser 1h24'? I començo a sommiar en batre la meva marca personal de 1h22' que vaig marcar al 2004 a la mitja marató de Oslo. No, seria massa; no porto l'entrenament, no soc regular, no estic corrent prou...

Queden tres quilòmetrets i ara ja sé que aguantaré bé, que puc apretar encare més i donar-ho tot. Així ho faig: Apreto les dents (i el cul) i em llenço cap a l'últim esforç. Veig la línia d'arribada. La creuo. Miro el rellotge: 1h21'47"! Marca personal! No m'ho puc creure! Mai m'hauria arribat a imaginar conseguir fer marca!

"moraleja": A vegades sona la flauta!

Per cert, el Vili no em va atrapar...jijijiji!

Proves de Triatló de Llarga Distància a Espanya

2010-01-30T11:11:00.000-08:00

Fins no fa gaires anys els triatletes ens queixàvem que no hi havia gaires triatlons de llarga distància a Espanya. Concretament disposàvem de quatre proves (potser me'n descuido alguna);
Ibiza - Campionat d'Espanya, que va començar sent distància Ironman i que llavors va passar al format de LLD o distància C de 4/120/30 com és actualment.
Zarauth - Cursa emblemàtica per la bellesa i duresa del circuit i l'animació del públic (2.5/82.5/20)
Guadalajara - Amb més de 25 anys d'història on els recorreguts i les distàncies han anat variat amb el temps fins a adoptar el format de doble olímpic (3/80/20)
Ironman Lanzarote - Dins el circuit Ironman classificatori pel campionat del món d'ironman de Hawaii.

Avui he estat fent un calendari dels triatlons de llarga distància que hi ha a l'Estat Espanyol. I n'he contat més de 15. I segur que me'n deixo forces, ja que no he consultat tots els calendaris autonòmics.

Això és una prova més de la popularitat al nostre país d'aquest esport, del triatló de llarga distància com a repte personal.

Actualment hi ha triatlons de llarga distància per a tots els gustos i nivells, totes les distàncies, la copa d'Espanya que són 5 proves, aquest any fins hi tot s'organitza el Campionat d'Europa i 3 distàncies ironman.

Qui vol, pot!

Campionat d'Espanya de Triatló d'Hivern - Ansó (Osca)

2010-01-25T00:06:00.000-08:00

Club Triatló Berga - Luís, Cesc i Marc

Aquest cap de setmana es va celebrar el Campionat d'Espanya de Triatló d'hivern a Ansó (Osca). I, posat a probar coses noves, hi vaig participar. Es tracta del format clàssic, que en queden molt poques probes ja que va agafant més força el Triatló Blanc on les tres disciplines són totes sobre neu.

El triatló d'hivern comença amb la cursa a peu que acostuma a ser en un poble de muntanya, llavors amb bicicleta pujes fins a dalt un port on passes a la modalitat d'esquí de fons. Personalment crec que és un format molt atractiu pel triatleta encare que la logística és sempre una mica complexe.

Dies abans de la cursa ja sabia que el meu nivell d'esquí era molt dolent per a competir però les ganes que tenia per fer aquesta cursa van fer que hi participés igualment. Físicament em trobava força bé, sobretot després dels dies que havia passat entrenant al Delta de l'Ebre. El que no m'esperava és que durant la setmana de la cursa agafés un virus a l'estómac que em deixes al llit completament KO durant dos dies! Al final vaig arribar al dia de la cursa amb molt poques forces i sense haber-me recuperat.

Bé, ja començo a divagar o sigui que millor em centro amb la cursa d'aquest finde!

Preludi - Comencem bé!

Ens llevem doreta (cosa dels nervis...) i un cop esmorçats, cagats, nets i polits, treiem les bicis de les furgos per anar fins a boxes. Això si, després d'estar una bona estona pensant què em poso i què no em poso...l'important és anar ben macu, ja que guanyar no guanyarem pas!

Amb en Lluís anat a boxes.

I la primera sorpresa em va arrribar abans de començar. Quan m'estava aproximant a boxes, i d'un troç lluny, veig un jutge de la Federación Espanyola de Triatlón tocant el pitu i movent els braços mirant cap a mi com un locu. Què li passa amb aquest tio? Miro enrera pensant que es referia a algú altre, però no, un cop vaig ser davant seu, es treu el pitu de la boca i em diu (això sí, amb un castellà perfecte i molt educadament):
- Lo siento atleta, però le tengo que sacar targeta amarilla!
Ai colloni! vaig pensar! Però què he fet? Però si encare no ha ni començat la cursa? Aquest tio se'n fot de mi! I jo que li pregunto:
- Y porqué señor juez, si puede saberse?
I molt correctament em contesta:
- Por no llevar el casco con la bicicleta, señor.
- Caramba! Pero si aún no ha ni empezado la carrera? Vaig contestar jo tot sorprès!
- Lo siento, de verdad (molt educadament altre cop), pero el Código del Reglamento de la Federacion de Triatlón Española indica muy claramente que "todo triatleta deberá hacer uso del casco en la bicicleta durante las 24 horar previas a la competición".
- Caramba otra vez! Pues lo siento, no lo sabía.
En fi, que aquí es va acabar la conversa i vaig començar la cursa amb una targeta groga.

Cursa a peu - poquito a poco entiendo que no vale la pena andar por andar... que es mejor ir corriendo...lalalala...

La cursa a peu eren 3 voltes a un circuit urbà de 2.5 km cada una. Molt, molt i molt dures. Eren 2 km de pujada per la carretera que envoltava tot el poble d'Ansó i llavors es baixava a muerte i sense control pels carrers empedrats del poble.

Ho vaig tenir clar des del principi; poquito a poco... aquí me quedo que estoy bien! Sabía que si sortia a muerte fotaria un pet com una glà i no tenia ni idea com em trobaria de forces o sigui que vaig agafar un ritmillu que em permetís no anar ofegat i vaig anar fent.

Bici - Què guai!

El sector de ciclisme era obligat anar amb BTT ja que hi havia alguns trams on l'asfalt havia desaparegut i hi havia una mica de neu i glaç a la carretera. Vaig muntar slics a les rodes i em va anar molt bé.

Bé, en total eren 22 km fins a l'estació d'esquí de fons de Linza, amb un desnivell d'uns 500 metres. Era una pujada ràpida, no molt dura, però que permetia treure distancies si estaves fort.
Vaig anar a un bon ritme, em trobava bé i la vaig disfrutar moltíssim. A mida que anaves guanyant alçada cada cop hi havia més neu al voltant i el paissatge era preciós. Durant la pujada vaig començar a tenir rampes als bessons i als isquios, per falta de sodi i magnesi degut a la dieta tant pobre que havia hagut de fer els dies abans per cuidar l'estómac. Per sort portava un parell de powergels que em van fer pujar els nivells de sals al cos i les rampes em van desapareixer.
Arribo a dalt a l'estació; un ambient purament hivernal. Cap a la transició; deixo la bici, agafo els esquis. Ara comença l'odisea...

Esquí de fons - Hazlo o no lo hagas, pero no lo intentes!

Em trobava molt bé de forces, però amb això no n'hi va haber prou. Com sempre em deia la meva iaia... d'on no n'hi ha, no en raja! I si no saps esquiar, no n'aprendràs en una cursa.
O sigui que després d'intentar fer els primers metres més ràpid del compte i estar a punt de caure varis cops, vaig optar per anar fent xino xano i ja arribarem.

Bé, almenys m'ho vaig passar bé!

Eren 3 voltes amb un total de 10 km. Un circuit durillu durillu! La neu estava molt toba (potser perquè ja havia passat tanta gent a davant meu...) i tot era amunt i avall amb unes curves super tècniques. Però vaig anar fent, ara me'n passava un per la dreta, ara un per l'esquerre... i jo al meu rotllo... La veritat i em sap greu dir-ho i tot, però m'ho vaig passar bé!

Aquí adelentant a l'Eneko Llanos...jajaja!

I per fi arribo a la meta, habent fet el primer triatló d'hivern. Em va agradar, em va agradar molt. Hi tornaré!

120 dies per l'IRONCAT!

2010-01-18T01:24:00.001-08:00

Doncs sí, al final ja he trobat l'0bjectiu d'aquest any;

Sub 10 hores a l'IRONCAT!!!

Bé, és molt més fàcil dir-ho que assolir-ho, però per alguna cosa es comença, no? La cursa, de distància IRONMAN, potser no és de les més boniques que hi ha (potser no, segur!) i tampoc de les més ràpides, i a més, depen molt del fort vent que pot bufar per aquesta zona del Delta de l'Ebre. Però per altra banda, és possible fer sub 10 hores, i sobretot és fàcil per poder entrenar el circuit qualsevol cap de setmana i la logística de la cursa és molt fàcil. Cal esmentar que és una cursa petita, limitada a 225 triatletes; el tipus de curses del que més gaudeixo ultimament, molt familiars... i no deixa de ser un Ironman!

(Ara ja sabeu perquè estic aquests dies entrenant pel Delta...jijiji!)

Entrenaments al Delta

2010-01-18T01:16:00.000-08:00

Aquesta setmana he decidit començar amb els entrenaments d’una forma una mica més ordenada. Per això he baixat uns dies a St. Carles de la Ràpita per poder entrenar tant volum com el meu cos pogui assimilar. Un dels avantatges, i la raó per la que vinc aquí, és el clima, i l’altra és trobar una zona completament plana per a poder rodar amb bici i a peu mentres vaig absorbint quilòmetres.

Us deixo els entrenaments que porto fins ara:

Dia 1: Ciclisme 4h03 109 km 26.9 kph (Voltants del Delta, fort vent)
Running 0:40 min (suau)
Estiraments + abdominals

Dia 2: Natació 3400 m ( 400 escalfament + 8x200 + 8x100 + 8x50 + cooldw)
Ciclisme 3h18 97km 29.4 kph (St.Carles-La Sènia-Tortosa-St.Carles)
Estiraments + abdominals

Dia 3: Running 1h33 19km 4’45”/km pulsacions ave: 147 (suau, rodant)
Estiraments + abdominals

I avui que és el 4rt dia, està plovent sense parar, o sigui que aprofitaré per tornar a la piscina i correr una mica a la tarda.

Salut i bons entrenaments!

Fira de Reis

2010-01-06T13:27:00.000-08:00

Avui, com cada 6 de gener, s'ha celebrat la típica Fira de Reis de Montclar. Per qui no hi ha estat mai es basa en una Fira (petita) que es celebra al mig del no res, en una esplanada plena d'alzines on fa un fred que pela. La gent no es mou del voltant d'un foc inmens mentres no paren de menjar pa torrat amb all i oli i unes bones butifarres... Oi que sona bé? Jiji!

El Vili, el Pep, el Santi i jo hem decidit anar-hi en btt. A part del fred que feia hi havia unes fangueres increíbles. Ha estat guai; però m'he passat tota la tarda al sofà amb la manteta per recuperar-me! Quin fred que he passat! Em sembla que ja he passat tot el fred que cal passar en una vida... he de començar a plantejar-me d'anar a viure a canàries!

Hasta aquí llegó lo que se daba!

2010-01-02T06:20:00.000-08:00

Crec que m'he passat els darrers dies de l'any pensant en entrenaments, planejant curses, replantejant objectius,... i tot això m'ha donat més i més ganes d'entrenar de cara al 2010!

I no m'he pogut estar quiet... com si no tingués prou temps per a entrenar!

Entre esquí de fons (aprenent a fer skating... buff! què patós que sóc!), btt (intentant aprendre a no caure... ho estic aconseguint!), fer el sirenitu a la piscina (o el besugo...), aixecar alguna pesa (no gaires que em fa por de fer-me mal...) i intentar trobar el camí de tornada quan corro per les muntanyes berguedanes (sobretot quan m'acompanya el Vili...), vaig incrementant volum d'entrenament de cara als objectius del 2010. Però d'això ja en parlarem un altre dia...

Per acabar l'any vaig fer una rutilla en btt pel berguedà de més de 4 hores totalment improvitzada que va resultar genial. Unes vistes precioses; per una banda tot el Baix Berguedà i Bages, Montserrat, Montseny... i per altre es podia veure els Rasos, Ensija, Cadí, Puigllençada i la carena francesa del Puigmal. Tot des d'un punt inòspit que mai hi havia estat abans. Va valer molt la pena.

Vaig arribar a casa i després de dutxar-me ràpidament i menjar alguna coseta vaig baixar cap a Barna a fer la Sant Silvestre. M'encanta acabar l'any fent alguna cursa encare que l'objectiu és passar-ho bé més que competitiu.
Era el primer any que feia la Sant Silvestre de Barna i em va agradar per la cantitat de gent que hi havia i perquè em vaig trobar moltes amistats. M'agrada l'ambient que es respira a les curses l'últim dia de l'any...

Però perquè no parlem de temps? Perquè vaig fer una cursa desastrosa! Em trobava molt bé muscularment, i tampoc em trobava pesat però tenia les pulsacions disparades (una mitja de 175 amb pics de fins a 186 ppm!!!)... no hi havia manera d'augmentar el ritme i controlar les pulsacions... al final vaig fer 41'56" (sprintant per baixar de 42'!) a un ritme de 4'15" per km; patètic si penso que 15 dies abans vaig fer una mitja a 4'30" parlant i aburrint-me de lents que anàvem... Bé, almenys ara sé el perquè o almenys m'ho vull creure; porto un costipat de nassos que no em deixa ni respirar!

Bon Any!

Mitja Marató de Vilanova i la Geltrú

2009-12-14T14:30:00.000-08:00

No us vull fotre el conyàs amb una crònica d'una mitja marató que vaig fer amb 1h35 o sigui que resumint:

1. Fotia un fret que pelava i no va parar de remullar durant tota l'estona.
2. Ens vam passar tota la cursa parlant i dient bestièses amb el Vili (ho sento per la resta de la gent que anava en el nostre grupet que devien quedar farts de sentir-nos...)
3. Ah, i que el cafè i els donughts del McDonalds estan boníssims!

El Vili i jo just abans de començar - kin fred!!!

L'objectiu d'aquesta cursa va ser acompanyar al meu amic Josetxu a fer la seva marca personal de 1h35' i poder fer així un bon entrenament llarg i a ritme molt constant.

Al 2007 ja vaig acompanyar amb meu company a la mitja de Salou a baixar de 1h40'. Durant el 2008 i 2009 havia aconseguit baixar a 1h37' en més d'una cursa però el diumenge passat va aconseguir baixar 2 minuts més la seva marca.

Felicitats Josetxu per 1h35'!

Tapping

També vaig estar probant un tapping durant la cursa per mantenir els bessons més frescs. Bé, ja faré un altre post sobre aquest tema explicant les sensacions i el que en penso pel poc que ho he probat.

Sortideta per Alpens...

2009-12-11T10:28:00.000-08:00

Avui m'he deixat el casc... sort que, mentres feiem el carajillu a Alpens, me n'han deixat un!

Avui he anat a fer una rutilla en btt per la zona del Ripollès amb un parell de companys. El que acostumem a fer és triar una zona i buscar alguna ruta per internet que descarreguem al GPS i senzillament la seguim.

Doncs bé, avui hem seguit una ruta d'un mindundi, mindundi! La descripció de la ruta era alguna cosa així com; Ruta de largo recorrido y extrema dificultad, por senderos remotos en la zona del Ripollés...blablabla... Doncs bé, o aquest paio era el primer dia que tocava una bici o d'això fa molts anys... perquè més de la meitat de la ruta era asfaltada!!! L'única dificultat era anar esquivant les vaques que ens trobàvem pel camí!

Però ho hem gaudit, tot s'ha de dir; unes vistes precioses, un temps molt agradable i unes baixades a tumba abierta!

Diumenge vaig a fer la Mitja Marató de Vilanova amb el meu company de piques; no hi ha dia que sortim junts a entrenar que no acabem a muerte. Volem anar suau, fer una hora trenta, però coneixent-lo ja veig que em farà patir. Durant la cursa probaré un tappering pels bessons que una bona amiga fisio vol probar amb mi; o sigui que faré de conillet d'índies... ja us diré què en penso...

Apa, bon finde...

Duatló de Prats

2009-12-10T14:16:00.000-08:00

Àngel nevado i Jo al finalitzar el Duatló

(Al final he aconseguit una foto!)

Diumenge vaig participar al meu primer Duatló de Muntanya; el Duatló de Prats.

No m'agrada el format clàssic del duatló de córrer+bici+córrer i per això vaig decidir estrenar-me en aquest duatló que és bici+córrer. Les distàncies eren de 30km de btt + 10km de carrera a peu.

Bé, em llevo doreta, esmorzo i sense cap mena de nervis, carrego la bici a la furgo i cap a Prats.
Quina rasca que fotia quan vaig arribar! Estàvem a 2 graus!

Això que baixo del cotxe em trobo un company que està fortíssim i em comença acollonir amb el circuit; que si la bici és super tècnica, que si el córrer és duríssim i blablabla... bé, segueixo estant tranquil, no m'hi va res de res en aquesta cursa; el meu objectiu el tinc molt clar: NO CAURE!

Acabem la conversa parlant de "...i tu què et poses? malles llargues o curtes? manguitos?...és que no tinc res per posar-me..."... quin parell de fèmines estem fets! (sense criticar, eh!). Al final surto a lluïr el meu tipirrín enfundat amb un mono blau-fosc-patètic amb unes malles 3/4 a sota i manguitos negres... un escàndol! Només em faltava una cinta de rus de color rosa al cap i uns escalfadors i hauria semblat que estava als anys 80 fent aeròbic!

És igual; em camuflo a la sortida, entre totes aquelles màquines, quan comença la cursa.

El sector de bici era molt agraït; era tècnic però no excessivament dur. M'hauria anat molt més bé un circuit més fàcil i amb més desnivells ja que la meva tècnica de btt no és molt apurada encare... però me'n vaig sortir prou bé; vaig arribar en la 35ena posició i sense caure! I el que és més important, m'ho vaig passar molt bé.

La transició passa sense pena ni glòria i començo la carrera a peu. Començo a pujar i baixar marges amb les meves voladores; ara rellisco, ara m'agafo a un arbre, ara me la foto, m'aixeco, torno a caure, m'esgarrinxo amb un esbarzer...en fi, una odisea...
Però quina sorpresa quan de cop i volta veig un mur davant meu per on s'havia de pujar i havien instal.lat cordes i tot! Déu meu... però si jo sóc d'asfalt! Què colloni hi faig jo fent una cursa de muntanya???

Tot s'ha de dir però que anava passant a força gent, que em trovaba bé tot i que no entreno gens la carrera a peu aquesta temporada. Al final faig el 9è millor temps de la cursa a peu i quedo el 22è del Duatló.

Una cursa diferent i divertida... però com acostumo a dir a la gent que em coneix...el duatló no és un esport... tant sols un invent per passar l'estona durant l'hivern, esperant que faci bon temps per començar la temporada de Triatló!

Ah, i el finde que vé vaig a la mitja de Vilanova a treure-li els adesius a un company! Ja ja ja!

Building up

2009-12-04T10:40:00.000-08:00

Trollhattan Skidstuga (Suècia) - Un lloc idíl.lic per córrer...

Fa dies que tinc el blog molt oblidat. La veritat és que he fet coses molt variades últimament; vaig incrementant volum d’entrenament, sobretot a base de ciclisme, btt i natació. La carrera a peu la deixo una mica de banda mentre em vaig recuperant d’algunes lesions favorablement.

Només esmentar que vaig fer una sortida en btt preciosa i molt dura a la Serra del Catllaràs; un lloc tant proper a Berga i a la vegada tant solitari i desconegut. Per cert, i per variar, vaig patir una altra caiguda de la que me’n vaig sortir amb un colze com una bola de billar del que encare me’n ressento… és que als 40 anys ja no es pot caure!

Vännesborg (Suècia) - Davant del gran llac

Aquest finde participaré en el meu primer duatló de muntanya; el duatló de Prats. No és del format convencional sinó que és tant sols btt + carrera a peu (30/10). Un company que ha fet el circuit de btt m’ha dit que és molt dur (i això que ell és un crack!) amb molts corriols… no sé com, però he d’intentar no caure de cap manera!

Abans de finals d’any penso fer alguna cursa popular i també la mitja de Vilanova i la Sant Silvestre de Barna, i si m’agrada el tema del duatló, encara podré fer-ne algun altre. De totes maneres l’objectiu d’aquestes curses és tant sols anar augmentant el volum d’entrenament poc a poc.

Vännern Lake (Suècia) - Llàstima que sigui l'hivern...

Ara que ja porto unes quantes sortides en btt puc dir que m'ho passo "teta" però que vaig una mica "acollonit" amb tantes "òsties"! Bé, poc a poc ja n'anirem aprenent... espero!

Finde complert...

2009-11-16T10:47:00.000-08:00

Aquesta setmaneta ja he començat a entrenar de forma regular. He nedat 3 dies, he fet carrera a peu 2 dies i bici (btt) 4 dies. Un total de 15 hores. Encara que no és molt, actualment no puc absorbir més entrenament.

He gaudit moltíssim de les sortidetes amb btt, tant de l'esport, del paisatge com de la companyia. Per arrodonir la setmaneta dissabte vaig prendre part a les 5 milles nocturnes de Cerdanyola del Vallès i diumenge a la pedalada btt d'Artés.

A les 5 milles nocturnes vaig anar-hi amb la intenció de tant sols prendre-hi part. A part del poc entrenament en la carrera a peu, em feia mal la cama de la caiguda del dimarts. Vaig sortir lent, per allà al mig. Però poc a poc vaig anar pujant el ritme, i el fet d'anar passant a gent, em feia córrer cada cop més. Resumint, vaig acabar quasi 'a tope' (per variar)... suposo que no hi puc fer res... quan porto un dorsal al pit, no tinc mesura (ni amics!).

Alguna cosa semblant em va passar a la pedalada, que tot i no ser una 'cursa' vaig acabar apretant més del compte. Però en realitat aquestes coses són les que em donen el ‘puntillu’; qui em coneix ja sap que entrenant sóc una mica gandul, que no m'agrada patir... així almenys, anant a curses, m'esforço una mica més...

La pedalada d'Artés em va agradar molt; el 80% eren corriols; tècnics però no molt difícils. La veritat és que necessito fer molts kms amb btt per agafar-li el 'trukillu' per trialeres, però almenys ja les gaudeixo...

Les fotos i els videos que he penjat són d'una sortideta molt maca que vaig fer divendres per la zona del Cadí i Pedraforca. Espero que us agradin.

Salut i kms!

A l'hivern...BTT

2009-11-10T08:36:00.000-08:00

Al final m'he decidit i m'he firat una btt per passar aquest hivern. No sé si hi aniré molt o no, però per canviar una mica m'anirà bé...de totes maneres jo això d'embrutar-me i enfangar-me gaire no em va molt... sóc molt finet...jajaja!

Doncs no hi entenc res amb bicis de BTT i me l'he quedat ben bé per l'estètica; sí, sí, no ens enganyem! L'únic que en sé és que és super xula i farda 'un webo'.

Bé, avui l'he estrenat i he fet una rutilla que acostumava a fer fa molts anys (colloni amb l'edat!). Berga - Coll de l'Oreller - Roures - Pi de les tres branques - ctra. de St. Llorenç - i tornar pel mateix lloc. Feia un fred que tela, però he gaudit molt; tant de la bici com de la zona. Fins que ja quasi arribava a casa, després de 2h30 i una miqueta glaçat. A l'arribar al Mercadal he baixat cap a Vilaformiu i just al final de la baixada, sense saber com, he volat pels aires; m'he quedat cara avall, la bici sobre meu, amb els peus als pedals i amb tot el cos garratibat... m'he estat uns segons (bastants) així, anar suspirant algun 'ai ai' de tant en tant.

Com he pogut m'he refet i he acabat d'arribar a casa.

Ara estic estirat al sofà amb la fascia lata d'una cuixa tornant-se de color lilós-negre i anar fent sessions de gel i antiinflamatoris... sort del doping!

Bé, es pot dir que l'he ben estrenada...

Si em recupero, aquest finde aniré a la primera cursa de btt per saber de què va això... si no em mato, es clar!

Nova temporada; nous reptes = noves il.lusions!

2009-10-31T10:52:00.000-07:00

Crec que ja he descansat prou, fins hi tot massa...

Un cop acabat l'Elbaman 70.3 vaig deixar d'entrenar, vaig buidar la ment, vaig 'maltractar' el cos... i ara m'hi he de tornar a posar...

Tot comença amb que el cap et dona voltes... què faré la temporada vinent? Quins reptes em vull proposar? Quins esports vull millorar? Alguna cosa nova?... i quan el cap comença a donar voltes és perquè el cos necessita canya.

Doncs bé, encara no tinc clar quins objectius proposar-me per la temporada que ve; els qui em coneixeu ja sabreu que soc molt cagadubtes.

Podria fer una temporada de mitjos ironmans, que és la distància que més bé se'm dóna i més gaudeixo. Però amb quin objectiu? Circuit Campionat d'Espanya buscant la millor classificació general? No sé.

Un Ironman? Objectiu: Intentar baixar de les 10 hores? Intentar classificar-me per Hawaii? Fer l'Ironman més dur? Tampoc ho sé.

La veritat és que tinc ganes de fer un Ironman i probablement tindré el temps per preparar-ho, però crec que cal un objectiu; un repte que faci que t'il.lusionis cada dia que surts a entrenar, que et motivi per fer tirades llargues de bici a plè hivern, ... sense un objectiu no em veig capaç de motivar-me.

'Fés-ho o no ho facis, però no ho intentis'

... del gran Mestre Climents

De totes maneres ja torno a començar, a preparar la nova temporada... fa un parell de dies vaig gaudir d'una sortideta en bici per l'Alt Berguedà; Guardiola, Maçanés, Gòsol, Josa, Tuixent... i estava preciós! Uns colors de tardor que et feien sortir totes les emocions i despertar els sentits...

Elbaman 70.3.... Inmillorable!!!

2009-09-28T12:14:00.000-07:00

ELBAMAN, ELBAMAN…quants cops m’he repetit aquesta paraula des de la primera edició d’aquest Ironman al 2004... però cada any, per un motiu o un altra, al final desistia de prendre part en aquest triatló.

Aquest any si. Em vaig proposar prendre-hi part a principis d’any, tot just quan començava a viure a Itàlia. Llavors el meu estat de forma física deixava bastant que desitjar i el meu objectiu era aconseguir acabar la cursa. Així em vaig motivar i vaig tornar a entrenar, encara que amb lesions i sense obsessionar-me; “Sin prisas pero sin pausa”.

Com més s’acostava el dia de la cursa més ganes tenia de participar-hi; més motivat estava i més bé ho volia fer... vaig començar a fer els meus càlculs mentals, les meves estadístiques, i vaig començar a sommiar.... Tot plegat va fer que el dia abans de la cursa tingués unes ganes bojes de competir, una passió desmesurada per donar el millor de mi en aquesta cursa.... mai abans havia sentit aquesta ‘bojeria’ per competir en un triatló... no hi havia nervis, tant sols passió per competir...

La motivació, les ganes de competir, el meu estat d’ànim i emocional, l’encant de l’illa i la bellesa de la cursa, va fer que tornés a sentir emocions que no experimentava en l’esport des del meu primer Ironman. El resultat va ser immillorable!

Em vaig llevar a les 5.45 en un bosquet preciós a la part més alta de l’illa. A aquella hora ja estàvem a 18 graus. Segur que seria un dia calurós...
Esmorço tranquilament i baixo a Marina di Campo. I aquí m’emporto la primera sorpresa del dia: Tancaven boxes a les 7.00 i eren les 7.15! Ja em veus a mi anant a fer el pobret a un jutge i a un altre perquè em deixessin entrar a boxes a posar-ho tot!
Al final ‘tutto a posto’!

Ja estic a la platja; hi ha un ambient guapíssim, l’aigua està com un plat i comença a sortir el sol.
La sortida és des de la platja, uns 50 metres de l’aigua, com a mi m’agrada. Em poso a primera fila. Tinc unes ganes increíbles de competir. Em trobo bé, fort i fi. Estic convençut que ‘disfrutaré’. Tinc moltes ganes de fer una bona cursa.

Donen la senyal de sortida i surto ‘A... MUEEEERTE! Consegueixo posar-me en el primer grupet de nedadors. Llavors agafo el meu ritme i m’ajunto amb 3 triatletes més que m’acaben de passar. Aniré als seus peus durant tota la natació.
Vaig fer el sector una mica per sota del que podria haver anat però tampoc podria haver anat més depressa si m’hagués desenganxat.

La transició de l’aigua fins a la T1 era bastant llarga. Arribo a boxes i veig que hi ha encara quasi totes les bicis. Senyals que he sortit molt bé de l’aigua. Surto de la transició tant ràpit com puc però faig un parell d’errades per voler anar massa ràpid. No passa res.

Comencem la secció de ciclisme. El circuit era dur i molt tècnic. Aquest any el que porto millor és la bici i havia decidit que me la jugaria; apretaria fort durant aquest sector i intentaria aguantar tant com pogués a la cursa a peu.
Així ho vaig fer; havia decidit no portar pulsòmetre ni rellotge durant la cursa per no limitar-me ni controlar-me massa; volia anar totalment per sensacions; crec que conec suficientment les sensacions del meu cos per saber com estic anant.

Les vistes espectaculars de l’illa, el bon temps que feia i els ànims dels espectadors van fer que gaudís del sector del ciclisme com mai abans ho havia fet en una cursa...
Vaig passar a uns quans triatletes però també alguns altres em van passar a mi... no tenia molt clar en quina posició anava però creia que anava força endavant.

Arribo a la T2. Faig el canvi i surto a correr; em trobo cansat però em veig capaç de aguantar un bon ritme. Porto 4 hores de cursa. Vaig el 12. El sol escalfa de valent. Tinc molt ben planejada la cursa a peu; quan menjar, quan i què beure... això és el que em salvarà.

Durant els primers 3 km algun triatleta em passa i a algú altre passo jo. M’ajunto amb un de la categoria inferior a la meva. Fem relleus. Tant ell com jo anem segons de les nostres categories. Anirem junts fins al km 10 ó 11. Crec q ue puc anar una mica més ràpid però em fa por de no poder aguantar. Segueixo el ritme. De cop el company es para i jo segueixo.

Poc després tindré el baixón; començo a disminuir el ritme; les pujades se’m fan duríssimes, però he d’aguantar, he d’aguantar,... tot està en el poder de la ment... ja he tingut aquesta sensació altres vegades i sé que no em puc enfonsar, que és el cap el que ha de moure les cames perquè els muscles ja no tenen més energia per fer-ho...em concentro, intento escapar-me del meu propi patiment...el meu company em torna a passar i veig com em va guanyant distància...una altre triatleta em passa... no puc més...

Però no puc desmotivar-me ara, ho he de donar tot, no puc quedar-me amb la sensació que no he fet tot el que podia...al cap d’uns quilòmetres més, quan ja visualitzo el final de la cursa em torno a refer, encara queden 4 quilòmetres per l’arribada, encara puc apretar, puc donar més...augmento el ritme de nou, torno a passar el meu company, i a un altre, i a un darrer, últim quilòmetre...ja està fet...ara si que apreto, ho dono tot...ja veig la línia d’arribada, la gent animant, jo corrent tant com puc fins a uns metres de l’arribada on em giro per comprobar que no vé ningú, afluixo el pas i absorbeixo l’ambient, absorbeixo el moment... estic content d’arribar, content de la cursa, content del meu esforç....i un cop més la increíble sensació al creuar la linia d’arribada, però aquest cop amb TOTA LA FELICITAT DEL MÓN!

I al final ho he aconseguit; He aconseguit entrar entre els 10 primers de la general i fer podi de la meva categoria en un IRONMAN 70.3... a la cursa més bonica i que més he disfrutat des de que gaudeixo d’aquest esport!

Pain is Temporary, Glory is Forever!

Team Hoyt - Amor, lluita i superació...

2009-09-20T12:38:00.000-07:00

We do not need special effects to do the impossible - Hoyt

Dins del món del Ironman hi ha moltes històries, moltes anècdotes, molts personatges, però hi ha una història que quasi tot triatleta coneix i que crec que cal recordar-la de tant en tant. És una història sobre superació, sobre lluita, sobre amor. En aquest cas de l’amor d’un pare cap un fill.
Molt sovint hi penso amb aquesta història; quan creiem que les coses no ens van bé, quan no tenim forces per lluitar, quan no sabem veure més enllà dels nostres petits problemes... i el fet de pensar amb aquesta història fa restar importància a un mateix, al que fem o deixem de fer, el que desitgem, el que vivim....tot pren una altre dimensió.

Segur que hi ha mils d’històries semblants però al estar lligada dins el món de l’esport i a més dins el món de l’Ironman me l’he fet sempre una mica més meva.
Bé, és l’història d’un pare i un fill, en Dick i en Rick, el Team Hoyt.
En Rick va nèixer amb una severa paràlisi cerebral al 1962. En aquella època i en aquests casos, s’acostumava a internar el pacient de per vida en institucions que bàsicament els atenien en les seves necessitats primàries fins a la seva mort. Els seus pares mai van voler acceptar aquest destí pel seu fill i se’l van endur a casa. Va tenir dos germans més i va crèixer junt amb ells. Sense ajudes, sense informació i amb la societat en contra van anar tirant endavant. No va ser fins al 1972 que amb l’ajut de la tecnologia en Rick es va poder comunicar. Va ser llavors quan va trasnmetre la seva gran passió pels esports.
Al 1975 en Rick, en una cadira de rodes i empentat pel seu pare, va prendre part a la seva primera cursa benèfica.

A partir de llavors el seu periple esportiu no ha tingut un moment de descans. En Dick no havia corregut mai, però va prometre al seu fill que farien totes les curses que fos possible. Primer van ser curses benèfiques i populars, llavors ja algun 10 mil, alguna mitja...fins a arribar a dia d’avui amb 66 maratons i amb un record personal de 2 hores 40 minuts en marató.

Evidentment el pas següent va ser el triatló. El Dick no havia nedat mai; en va aprendre. No havia anat en bici des de que era un nen; en va tornar a aprendre. I així van començar a fer triatlons: Quan en Dick nedava, en Rick anava dins una barca tibada pel seu pare; Quan en Dick anava en bici; en Rick anava en una cadira davant; i quan el pare corria, empentava la cadira de rodes del fill. A dia d’avui han aconseguit plegats ser finishers en 6 Ironmans. Això ho diu tot, crec.

Podria parlar hores i hores sobre el Team Hoyt; de com han estat un exemple a seguir per molta gent, de com han contribuït en obres benèfiques o creat fundacions però prefereixo que en treieu les conclusions vosaltres mateixos. Jo també ho he fet.

Si voleu ampliar la vostra informació sobre el team Hoyt visiteu www.teamhoyt.com

Campionat d'Itàlia de Triatló olímpic - Lido delle Nazioni

2009-09-19T14:27:00.000-07:00

7.00 am. Despertador. Esmozar. Trastos avall. Carregar cotxe. Carretera. Son....
9.30 am. Lido delle Nazioni. Colloni, quin lloc més lleig. El típic poble de platja de principi dels 80’. Vaja, pitjor que Lloret de Mar.
9.35 am. Busco desesperadament una farmàcia. Necessito una mica de Voltaren per ‘desoldar’ la cadera. Visca el dòping!
9.40 am. Recollir dorsals, mirar llistes d’inscrits, preparar tota la ’parafernàlia’, expresso, ‘wee&pooh*’ i cap a boxes.
10.15 am. Briefing; Diuen que som més de 1200 triatletes. Se sortirà per grups d’edat. El grup M1 (el meu) surt al final. A les 1.50 pm. Ja no ho dec haver estès bé.... No pot ser que hagi esmorzat a les 7 am i no competeixi fins a les 2 pm! Ho demano a un ‘mindundi’ de l’organització. Em confirma que el meu italià no és tant dolent com sembla i que ho havia estès bé.
10.30 am. Començo a menjar plàtans fins que començo a enfilar-me pels arbres. Ja n’hi ha prou!

(El que he fet entre les 10.30 am i les 1.50 pm no té cap mena d’importància, ni tant sols per mi...)

Natació:
El format del triatló era clàssic; sortida des de la platja corrent cap a l’aigua. M’encanta aquest tipus de sortida; és un ‘xute’ d’adrenalina bestial (dòping natural). Sense neoprè. L’aigua estava com un plat...uhmmmm...perfecte!
Surto a primera fila, davant dels més de 300 triatletes de la meva categoria. Faig una bona entrada a l’aigua i agafo un grupet reduït de nedadors que em portaran molt collat durant tota la natació. He fet una bona natació; he aconseguir aguantar el grup i m’he trobat molt còmode i ràpid.

Ciclisme:
Eren dues voltes a un circuit completament plà. Sense vent. Drafting permès. (Odio el drafting!!!!)
Surto a ‘saco’ de la T1 a caçar un grupet. Anem bé, fent relleus, però la gent s’escaqueja. Al km 10 ens atrapen 2 triatletes flexadíssims! Ens enganxem darrera i seguim fent relleus com podem! Anem 'a muerte’! Acabem el sector de bici amb una mitja de 42.2 kph. De locus!

Carrera apeu:
Bé, i aquí és on volia (repeteixo: volia, en passat...) acabar el meu triatló. Degut a que la setmana que vé participaré al Elbaman 70.3 no volia acabar lesionat o massa exhaust en el tri d’avui.
La carrera a peu eren 4 voltes planes de 2.5 km cada una. Decideixo córrer la primera volta molt suaument... bé, potser tampoc tant suau... em passen un parell de triatletes... després un altre...i un altre...Norrrrrrrrrrrrrr! No ho puc suportar... pujo el ritme, i el torno a pujar, i una mica més....vaig fortet, o més aviat bastant fort... o molt fort... però no vaig a tope, no vaig al 100% ( però al 99.9%, si). Al final, torno a passar tots el que m’havien passat i marco a l’arribada un crono de 2 hores 04 minuts i 26 segons. Aconsegueixo entrar dins el Top Ten. Estic flipin’....!!!

Podeu veure fotos de la cursa a;
http://www.fotopersport.it/gare%202009/IronDelta09/909/index.html

Bé, només dir-vos però, que mentres estic escrivint això, estic estirat al sofà amb el Compex ‘enxufat’ als bessons i amb una bossa de gel a la cadera... jua jua jua!!!!

Aquest cop no us penjaré cap foto del poble perquè ’ feia por’ i per sort m’he quedat sense bateries...jijiji!

(*) Wee&pooh = pipí i caca.

S'acaben les competis...

2009-09-16T12:55:00.000-07:00

Quins nervis, quins nervis….fa tres dies que no para de ploure i cada cop que intento treure la bici em cau un xàfec a sobre!!! Com que no puc entrenar, he decidit competir…jijiji! Doncs si, acabo d’inscriure’m al Campionat Itàlia de Triatló Distància Olímpica el dissabte. La idea és fer una bona natació (bé, bona no és la paraula, el que vull dir és que m’hi esforçaré...), i rodar fortet a la bici per deixar-me caure a la carrera a peu...sobretot no apretar a la carrera a peu. M’hauré de mentalitzar, o posar-me uns ‘parapetos’ als laterals dels ulls, com els burros, per no veure la gent que em passa i no ‘picar-me’.

El triatló és a Lido delle Nazione, a la costa adriàtica d’Itàlia. És una zona que encara no hi he estat i aquesta serà l’excusa perfecte...

Realment no tinc cap objectiu per aquesta cursa i només és una transició per l’Elbaman el cap de setmana següent. Sé que no arribaré en un estat físic òptim, en sóc concient, però en tinc moltes ganes de fer aquest triatló. Fa ja uns anys que el vull fer i al final sempre tenia una excusa o altre per no fer-lo. Esperem que aquest any no passi!

La sortida del triatló de Locarno

Pel que fa a entrenaments, puc dir que la setmana passada va ser ‘zero patatero’; no vaig fer absolutament res (a part de córrer un dia 40 min i acabar caminant perquè se m’havia ‘atragantat’ el dinar, i un altre dia que vaig nedar a un pantà d’aigua dolça on el meu company veia meduses....xD!).

Aquesta setmana m’està limitant el mal temps però dilluns vaig fer una tirada d’una hora i mitja corrent (que em vaig destroçar la cadera altre cop...), ahir una mica més de 2 horetes de bici (se’m va fer fosc i casi m’atropellen...) i avui 3000 metres nedant i 2 hores i mitja en bici fortetes sota la pluja. Espero que pari de ploure aviat!!!

Triatló de Sàrnico...no sé què reia amb la péssima cursa a peu que estava fent....

Triatló Mitja Distància de Locarno, Suïssa.

2009-09-07T06:36:00.001-07:00

Diumenge 6h00 del matí: em desperto de cop dins la furgo després de sentir el despertador: On sóc? Què passa? Què sona?....oh, noooooo!!! Qui m’ha manat a mi altra vegada apuntar-me a un triatló!!! Doncs sense pensar-m’ho surto a fora; 6 graus...’colloni’...quin fred! Esmorzo ràpid encare amb els ulls tancats i baixo cap a Locarno.
Ho preparo tot; bici, recanvi, gels, i un mil•lió de coses més qe s’han de fer abans d’una cursa! Vaig a boxes; Començo a veure triatletes d’aquells que saps que et trauran les dents durant la cursa (si és que els veig a passar) amb uns ‘avions’ que fan por! Déu meu!!! El que m’espera avui!

8h00 comença el briefing: En alemany; no entenc res. En italià; no gaire millor, o sigui que decideixo ficar-me a l’aigua a fer quatre braçades; per sort l’aigua no està freda; 18 graus. S’està millor dins que fora.

8h30 comencem: estic molt però que molt mandrós…no tinc ganes de patir durant la cursa…començo a nedar esquivant cops i m’ajunto amb un grupet una mica lent però com va dir el Raña a Sydney 2004…’aquí me quedo que estoy bien’…nedo els 2500 metres amb 42 minuts. Ni pena ni grlòria.
Transició llarguíiiiiiiiiiiiissima! Quin fart de córrer descalç i amb el neopré posat!

Agafo la bici. Quin fred! I cada cop més fred fins que se’m van quedar els peus i les mans glaçades! El recorregut eren 40 km per una vall, anar i tornar. Els primers 30 eren relativament plans, i els darrers 10 amb un desnivell de 500 metres. Bàsicament tot acoblat. L’ anada vaig agafar un ritme constant però suau. Com passaven aquells centroeuropeus de 2 metres d’alçada i amb unes cames que en fotien dues com les meves…tot força…i amb aquells ‘avions’ que volaven baix…jo ‘a lo mio’.
Un cop vaig girar al quilòmetre 40 em vaig començar a animar, la temperatura ja havia pujat alguns graus i la mandra havia desaparegut. Després de recuperar algunes posicions vaig arribar a la transició.

Comencem a córrer. Em trobo genial, més que mai. Començo a córrer els primers quilòmetres a 155-160 ppm. Em trobo molt bé. Al quilòmetre 3 em passen 2 triatletes a molt bon ritme; no dubto a enganxar-m’hi. Anem a 165-168 ppm a un ritme molt constant. Sóc concient que em porten molt ‘collat’ però no els vull deixar (sóc un picat?). Al quilòmetre 12, després de prendrem un gel i portar les pulsacions per sobre de 170, decideixo deixar-los estar. Baixo altre cop a 165-168ppm. Millor. Últims 3 quilòmetres. Ja està fet, em trobo bé, estic fent una cursa a peu genial. Apretem, puc fer un bon temps. Creuo la línia d’arribada amb un parcial de la carrera a peu de 1h18’ pels 20 km. Genial. Perfecte. Total 4h19’.

L’últim entrenament de córrer que havia fet, havia tingut molt bones sensacions i aquestes s’han repetit durant la cursa. També el fet d’haver-me reservat durant la natació i la bici ha fet que hagi pogut fer un bon parcial a peu.
Ha estat una carrera molt bonica, en un entorn envejable i amb un nivell de triatletes molt alt.

Bon lloc per passar la nit, no?

Ja fa dies vaig decidir descartar el mig ironman de Mergozzo del cap de setmana que ve. És massa a prop del Elbaman. Encara estic pensant en fer o no el triatló olímpic de Lido la setmana abans del Elba, però si el faig serà com a entrenament.
Començo a estar nerviós per l’Elbaman. En tinc moltes ganes i vull intentar fer-ho bé...

Entrenaments setmana - Triatló mitja distància Locarno (SWI)

2009-09-03T07:09:00.000-07:00

Els entrenaments durant aquesta setmana i enfocat al tri de diumenge a Lucarno (2500/80/20)m'ha aportat sensacions molt variades.
El dilluns vaig descansar totalment i vaig aprofitar per repassar la bici i canviar els acobles per un manillar de time trial.
Dimarts vaig fer 3 hores de bici en pla buscant la postura òptica i ajustant la bici. Llavors una transició de 35' de carrera a peu progressiva. les sensacions van ser molt bones.
Dimecres em trobava cansat i només vaig sortir a córrer 1h15. Em vaig trobar súper bé, molt lleuger i potser una de les millors sortides dels últims 2 mesos.
i avui, he sortit en bici amb la intenció de fer 4 hores i una transició curteta de 20'. Doncs res, fatal. Però fatal, fatal. No hi ha hagut manera d'agafar el ritme en bici, les pujades se'm feien eternes, i al cap de 2h30 ja tornava a ser a casa.
Dedueixo que no em vaig recuperar bé del triatló de la setmana passada i al final m'ha passat factura.
Demà divendres penso descansar totalment i recuperar forces. I dissabte només tocar aigua per relaxar-me i prou.
Espero haver-me recuperat de cara al Tri de diumenge!

Hi ha 373 inscrits al triatló de Lucarno, i 166 són del meu grup d'edat. La veritat és que hi vaig amb ganes de gaudir de la cursa, però no fer-la al màxim. Bé, això ho dic ara, però ja em conec, i al final sempre acabo apretant les dents i anant...A MUERTE!!!!!

Un cop més l'escenari és preciós...aquest any, per casualitat, crec que estic anant a les curses més boniques d'Europa. Serà pels ulls amb que les miro? O és que les gaudeixo diferent? No ho sé, però són precioses!

Triatló Olímpic No Draft de Sarnico (IT)

2009-08-30T10:54:00.000-07:00

Comencem des del principi...

Dissabte:

Ja vaig començar tort després de dormir fatal amb un mal de coll del copó! Jo que sóc anti medicaments, ja em veus fotent-me de tot per poder respirar; No podia absorbir prou aire...mal rotllo a l'hora de competir!

A la tarda arribo a Sarnico. La intenció era rodar una mica amb bici. Doncs bé, només va ser agafar la bici, tot trajeao, i en menys de 10 minuts ja me l’havia parit contra un cotxe i m'arrossegava per terra! Collons!
Que com va anar? Doncs que badava, com sempre, badava... vés a saber què mirava o què estava pensant (alguna idea em ve al cap però prefereixo callar-me-la...) Pel que recordo va anar així: Anava rodant acoblat pel costat del llac, unes vistes precioses, i de cop i volta em trobo un cotxe davant totalment parat. Vaig picar per darrera, amb el cap buit em vaig empotrar al vidre posterior i amb les dents li vaig arrencar l'antena d'una mossegada! Després de donar mitja voltareta vaig quedar estirat sobre el sostre del cotxe!
Bé, va ser una sort increïble! Jo, a part de rascades, magulladores i blaus, es pot dir que no em vaig fer res, i la bici, a part també de rascades, un cop posat tot a lloc, només vaig tenir problemes amb la roda davantera que anava d'un costat a un altre...

Vaig buscar un lloc on passar la nit i, ben coix, amb un ull inflat i ben drogat amb antiinflamatoris, me’n vaig anar a dormir.

Diugmenge:

Em llevo tranquil•lament i quan provo d’obrir els ulls noto que un no s’obre; el tinc totalment inflamat!... Mala sort, ja s’anirà obrint (o no) vaig pensar. Per l’altre ull miro a fora i veig que plou, i plou, i no para, i va plovent... en fi, a mi no em repercuteix negativament la pluja.... almenys els anys amb els Galegos em van servir per alguna cosa...

Baixo a Sarnico... tot apunt, preparo les cosetes i cap a boxes.
L’aigua com un plat. No para de ploure. Estic relativament tranquil...fins que em poso les ulleres de natació; amb l’ull inflat i les ulleres posades no hi veig ni un pijo amb un ull... mala sort, no ens posem nerviosos, només he de seguir la gent que hi hagi davant meu...tampoc necessito dos ulls per això, no?

Comença la cursa; totes les meves preocupacions prèvies s’esvaeixen, TINC UNES GANES BOGES DE COMPETIR!!! Ja no recordo la caiguda d’ahir, no hi veig per un ull? (Per això en tenim dos, no?), em fa mal tot el cos de la caiguda? (Quina caiguda?), la lesió de la cadera? (Quina, la dreta o l’esquerra?)...

Natació genial, surto a tope els primers 100 metres per agafar una bona posició; i ho aconsegueixo. Agafo un bon grupet que ja no els deixaré de tocar el peus durant tota la natació. Hi ha fortes corrents que aprofito molt bé. Surto amb 23’41” i amb un promig de 163 ppm; tela, tela el que m’he esforçat!

Agafo la bici i començo a gaudir de valent; em trobo fort, molt fi, i encaro els primers 12 km de plà acoblat i a un ritme voltant les 160 ppm. Passo gent, i més gent... Comença la pujada; 8 km i 700 metres de desnivell! Quasi un 9% de desnivell de mitjana... intento controlar-me per pulsacions i no passar de 170... vaig bé però ja no passo a tanta gent com abans... aquests italians són bons ciclistes pujant ports...però segueixo trobant-me bé, molt bones sensacions. S’agraeix la pluja que refresca. Per fi arribem a dalt on hi ha uns 5 kilòmetres planers abans d’encarar una baixada de 8km purament tècnica i molt arriscada. Plovent, poc, però suficient per estar tot moll. Baixo ràpid, molt atent. Per sort la caiguda del dia abans no m’havia fet agafar por...Durant la baixada vaig veure 5 ó 6 caigudes, res greu però et feia concentrar... no volia acabar aquí la cursa!
Un cop al pla torno a acoblar-me per fer els últims 12 km. Aquí si que ho vaig donar tot! Anava per sobre de 165 ppm al pla; les cames em treien foc, però com més apretava més bé em trobava...per fi arribo a la T2.

Transició perfecte; em poso les voladores, agafo la gorra i a córrer. Tranquil•litat, em vaig dir, no portes l’entrenament per fer una bona cursa a peu ni vols acabar lesionat...tot i així encara que no em trobava còmode no vaig regalar res. El circuit eren dues voltes de 5 km, d’anada i tornada. Hi havia dues rampes que acabaves fent 4 cops, la resta era plana però no ràpida; molts corners, empedrats, terra,...una mica de tot. Vaig fer el primer 5 mil amb 20’19” a 167 ppm de mitjana i el segon amb 21’01’’ amb 174 de mitjana. No em puc queixar, el 10 mil amb 41’20”! Em vaig trobar força bé durant la cursa a peu; més del que havia imaginat.

Resumint, una cursa preciosa, unes sensacions genials una ambient magnífic i un respecte pel no drafting que no havia vist mai a cap altre cursa. Un 10!!!

Més entrenaments....

2009-08-27T11:01:00.000-07:00

Bé, bé, la cosa va bé...els entrenaments van sobre rodes i gaudint al màxim...

Ahir vaig fer 2700m d'aigua amb una sèrie de 1000m, 10x100 i 10x50....com peix a l'aigua...fluint...(k no flotant!), i a la tarda 45 minutets de carrera progressiva acabant a uns 4'30''/km. Bé, divertit, distret, i sense mal a la cadera encara que em trobava pesadot...suposo que aquest parell de quilets de més es noten a la carrera a peu.

I avui he fet una sortida preciosa en bici de 4 horetes i 115 km amb una mitja de 27.7 kph amb un port força significatiu de més d'una hora. Entre vinyes i camps de blat de moro, l'aire s'anava refrescant i el paissatge s'anava tornant cada cop més verd a mesura que anàves agafant alçada...molt guai, però molt guai. He fet una transició de 20' a l'arribar a casa a un ritme progressiu acabant per sobre de ritme de competició. Un entrenament genial avui.

Demà volia fer descans però em sembla que tocaré una mica d'aigua a mig matí, i llavors ja marxaré cap a Sarnico a passar tot el finde. De totes maneres s'espera molt mal temps als Alps, ja veurem...

Avui durant tot l'entrenament m'he trobat molt valent, amb moltes ganes...esperem que el diugmenge em trobi igual...Ya os contaré..

.....anada...

....tornada...jajaja!!!

Entrenament pel Triatló Olímpic de Sarnico

2009-08-25T11:55:00.000-07:00

Estem a dimarts i porto des de diumenge entrenant de cara al triatló Olímpic de Sarnico d'aquest cap de setmana.

Després d'una parada estiuenca, diugmenge vaig nedar uns 1500m al pantà de la Baells i vaig córrer a ritme suau 30 min. Les sensacions del córrer, pel que fa a la lesió que tinc a la cadera, van ser bones. De totes maneres no vull forçar gens ja que vull arribar al Elbaman a finals de setembre amb un estat el millor possible.

Ahir vaig tocar la bici després de 3 setmanes de no fer-ho. Vaig combinar pujades amb plà per poder probar i ajustar els acoples.

Avui he tornat a fer bici, forçant una mica, en un circuit semblant al que serà la competició de Sarnico. la veritat és que m'he desmoralitzat bastant ja que les sensacions i els temps que he fet són molt pitjors que ara fa un mes. Després he fet 2500 metres en piscina, i encare que els temps no són els millors, he tingut molt bones sensacions, notava com fluia per l'aigua...vaja, que he gaudit de l'aigua com mai...

L'entrenament previst pel que queda de setmana:

Demà correré de 45-50' progressius, començant a 5'30''/km i acabant a 4'30''/km com a molt. Per la tarda una sessió de natació d'uns 2500mts incloents 10x100.

Dijous tinc l'intenció de fer una tirada llargueta amb bici d'unes 3h30 amb 3 pujades sostingudes d'uns 30' a ritme alegre i transició a correr de 20'-25' a ritme de competició.

Divendres descans total i dissabte 1 horeta de bici rodant i uns 20' de carrera a peu suau.

Esperarem un parell de dies més per posar un objectiu a la cursa...

Acoples vs Manillar de TT

2009-08-24T12:45:00.000-07:00

Avui he muntat els acoples a la meva Quintana Roo per a la cursa de diugmenge. El triatló és olímpic amb un sector de bici de 42km. El recorregut és especialment dur; 25 km són purament pujada o baixada. Per aquesta raó he dubtat de posar acoples i pertant augmentar el pes (que es nota a la pujada), i la inestabilitat (a la baixada). No obstant, la resta de la cursa és completament plana i a priori poc tècnica. Això fa que poder anar acoplat faci guanyar en aerodinàmica i pertant reduir el temps uns quans segons. La meva decisió final ha estat muntar un acople de Deda Elements de fibra de carbó i pes reduit (275gr).

Un cop ajustats els acoples, he pujat el seient uns 3 mm, ja que a l'anar acoplat, la posició és més avançada i els pedals es situen més aprop de l'eix longitudinal del ciclista en la direcció de marxa.

Acople Deda Elements

El dia 6 de setembre participaré en un Mig Ironman a Suïssa. El circuit ciclista consta de 90 km en una mateixa carretera d'anada i tornada. Els 30 primers quilòmetres són qüasibé plans (pendent de l'1%) i els darrers 15 amb una pendent constant inferior al 5%. Amb aquest perfil deduexio que hauré d'anar acoplat almenys el 85% del temps, al voltant de 2h30. En aquest cas necessito uns acoples molt còmodes, aerodinàmics, lleugers i que em permetin descansar tot el pes sobre d'ells. En aquest cas montaré el manillar de TT (Time Trial o Contrarrellotge) de Hed. A part de reduïr el pes total, permet accionar els canvis sense treure les mans de la posició aerodinàmica. Per contra, la inestabilitat augmenta en baixades tècniques.

En aquesta cursa també he optat per canviar el seient i posar un Selle Italia SLR T2. Aquest seient té la mateixa forma, en la part més posterior, que el Selle Italia SLR (que porto normalment) però amb una punta molt més absorbent, pensat per a una bona comoditat mentres es va acoplat.

Manillar de Time Trial de Hed

.....com se me n'ha anat l'olla avui...!!!

Debilitat...

2009-08-21T03:07:00.000-07:00

Sóc dèbil, no hi puc fer res. Sòc dèbil i m'adapto massa bé a la bona vida...15 dies de vacances i es pot dir que no he fet res de res d'esport...no hi puc fer-hi res! Lluny estan les èpoques en que tot el que feia girava entorn de l'esport, d'entrenar, quan mai era suficient i sempre volia més i més...obsessió? Probable. El plantajament actual és un altre: tinc ganes d'entrenar; entreno. Tinc ganes de competir; competeixo: I punt. La clau és adequar els entrenaments a les ganes i posar els objectius segons els entrenaments. I no posar els objectius i entrenar per assolir-los, tenint-ne ganes o no...El resultat: el mateix; molta satisfació durant i després de les curses i viure moltes altres experiències.

Do not train hard; train smart.

Posant-me les piles...

2009-08-04T05:50:00.000-07:00

Que si farè aquesta cursa o aquesta altra, que si això que si allò,... però si no em poso a entrenar una mica més en serio no faré res de res... o sigui que aquest cap de setmana he començat a posar-me les piles.
Divendres vaig fer una bona natació ; 2700 mts incloent tècnica i 15x100 a la piscina de 50m de Vignola.
Dissabte, amb una calor esferaïdora vaig fer una ruta en bici preciosa pels Apenins; 140 km amb 5 hores i 3 ports de muntanya. Entre ells l'Abetone, que separa l'Emiglia Romana de la Toscana. A la tarda vaig fer els meus primers 20 min de carrera a peu molt tranquils, per veure com em responia la lessió que arrossego a la cadera (buff..sóc el pupes!).
Diugmenge vaig tornar a agafar la bici per fer una altre sortida pels Apenins. No tant durilla com el dia abans però 4 horetes no me les va treure ningú. I al arrivar, transició i 20 minutets més de carrera a peu a més de 40 graus!!! Com més patia més em motibava...és que som massoques!
Vaig passar la tarda dormint, bebent, menjant i amb el Compex connectat hores i hores...
Vaig rematar ahir ja que no tenia gaire feina i vaig tornar a agafar la bici per estirar les cames fent 2 horetes pel plà, o més ben dit per la Bassa de l'Emiglia Romana. I a la tarda vaig fer 3000 m a la piscina de forma variada i passant-m'ho bé.

Bé, vaig estar content perquè la cadera no se m'ha ressentit de la carrera a peu. Durant les pròximes setmanes poca bici podré fer i em centraré més en la carrera a peu i en intentar recuperar-me de la lessió amb bones sessions de natació, massatges i molts molts estiraments...ah! I un bon Sun Salutation als matins!

Us penjo unes fotos refrescants del Pas d'Abetone fetes al Març...